RUIZ DEL PUERTO. Camins de corda i fusta

Camins de corda i fusta. José Luis Ruiz del Puerto (guitarra). València: LIQUEN RECORDS. DL: V-3182-2021 — LRCD020. PVP: 15€

Gastos de envío incluidos para España / Shipping costs included for Spain; para el resto del mundo, consulte coste de envío / for the rest of the world, chek shipping cost; otros métodos de pago / other payment methods. Contacto / Contact: liquenrecords@liquenrecords.com

[CAT] Parlar de guitarra és parlar inevitablement d’un dels tresors patrimonials més excel·lents de la cultura valenciana. Negar o desconéixer aqueixa evidència és negar bona part de la millor cultura musical d’aquesta terra. Ningú com el poble valencià ha cultivat i potenciat l’art de la corda premuda al llarg de la història. Allunyats estem dels temps en els quals el mestre Lluís Milà, allà pel segle XVI, prestigiava amb el seu talent creador en la cort del Duc de Calàbria, a la viola de mà, instrument que forma part de la històrica família de la guitarra i és la seua més brillant antecessora en el temps.

Des d’aquell segle fins als nostres dies, de manera assossegada però contínua, la guitarra ha sigut un instrument que, a València i en el seu llarg caminar, han succeït alguns dels esdeveniments més importants de la seua història. Potser el més important era el naixement en 1852 a Vila-real (Castelló) de Francesc Tàrrega Eixea. El seu humil entorn familiar no presagiava que seria el vertader representant de la moderna escola de la guitarra, la qual cosa alguns teòrics han vingut a qualificar com a «pare de la guitarra moderna».

La seua importància és vital en la història de la guitarra, no sols pel seu exemple interpretatiu, sinó pels avanços tècnics i riquesa musical que representen les seues obres i transcripcions i per haver sabut guanyar-se el prestigi i admiració d’un grup d’excel·lents alumnes que, seguint els seus ensenyaments, van formar en el seu conjunt la millor escola moderna d’aquest instrument i gràcies a ells, principalment, va passar a ocupar un primer pla en el segle XX, època en la qual va viure, sens dubte, el seu vertader segle d’or.

Compositors valencians universals com Joaquín Rodrigo van ser decisius per a afermar definitivament la fama i difusió internacional de la guitarra per tot el món. L’inspirat i conegudíssim Concert d’Aranjuez és una de les obres més interpretades de la música clàssica de tots els temps, per damunt fins i tot de grans noms com Mozart o Beethoven. Altres històrics creadors valencians com Vicente Asencio, Manuel Palau, Oscar Esplá o Eduardo López Chavarri van dedicar pàgines molt importants a la guitarra. Mestres internacionals com el que va ser deixeble directe d’Andrés Segòvia: José Tomás, catedràtic del Conservatori Superior de Música d’Alacant o el Mestre José Luis González a Alcoi, van ser vertaders centres neuràlgics de l’ensenyament de la guitarra i van atraure a guitarristes de tot el món a la recerca dels seus ensenyaments.

També cal ressaltar que el País Valencià és el lloc amb el major nombre d’artesans i empreses dedicades a la construcció de guitarres; bressol de nombroses orquestres de guitarra i rondalles; una de les quals ofereixen una major oferta cultural quant a festivals i esdeveniments relacionats amb ella; la que acull l’única empresa autòctona que fabrica cordes especifiques per a la guitarra o la que gaudeix de l’associació guitarrística més antiga d’Europa, que recentment ha complit el seu 70 Aniversari: Amics de la Guitarra de València. La vena creadora mediterrània no ha parat d’augmentar el repertori guitarrístic i el nombre d’intèrprets i estudiants que es dediquen musicalment a aquesta disciplina instrumental és enorme en tot el territori valencià.

Entre la generació de concertistes de guitarra del nostre entorn destaca la figura de José Luis Ruiz del Puerto, valencià d’adopció i formació musical. Va estudiar a València i es va perfeccionar a Alacant, París i Salzburg amb grans mestres que van anar polint no sols la seua tècnica instrumental, sinó el seu refinat gust musical. El compositor Francisco Llácer Pla, que li va impartir durant anys classes d’anàlisi musical i tècniques de composició, li va descobrir no sols als grans polifonistes o principals autors barrocs i clàssics, sinó, i sobretot, als compositors contemporanis que amb el seu llegat creatiu van apostar per la modernitat, per l’experimentació i l’evolució musical. D’aquesta manera, Ruiz del Puerto, atret i apassionat per la contemporaneïtat, va començar a dedicar el seu treball artístic a la interpretació de la música actual. Va contactar amb molts compositors als quals va anar incitant a compondre obres per a guitarra, va crear diverses col·leccions de guitarra contemporània dedicades a Francesc Tàrrega, Federico García Lorca o Andrés Segòvia i la Col·lecció de Guitarra Contemporània Espanyola, que forma part del prestigiós Concurs Internacional de Guitarra Alhambra. La Col·lecció per a guitarra Sons de Dona és la seua última aposta, en aquest cas dedicada a la creació musical de dones compositores.

Aquesta àmplia dedicació es veu reflectida en les més de quaranta obres per a guitarra sola, els sis concerts per a guitarra i orquestra o les diverses obres cambrístiques que ha estrenat d’autors espanyols, amb els quals ha pogut treballar directament en la interpretació de les seues creacions musicals.

L’ampli bagatge i dedicació artística que representa tot això li ha valgut, per exemple, perquè la prestigiosa revista anglesa Clasical Guitar li qualificara com «un vertader ambaixador cultura espanyol».

El 16 de desembre de 1981, Ruiz del Puerto va realitzar el seu primer concert públic en la localitat valenciana de Benetússer. Inevitable era, doncs, que dissenyara algun projecte que marcara aqueixos quaranta anys d’activitat en els escenaris que es compleixen en aquest 2021.

El present CD naix precisament d’aquesta idea i en ell s’inclouen alguns dels autors valencians més pròxims que han influït en el seu discórrer musical com ara Vicent Garcés Queralt, Francisco Llácer Pla, Mariángeles Sánchez Benimeli, Ramón Ramos, José Antonio Orts, Enrique Sanz Burguete, Emilio Calandín, Claudia Montero, Vicente Roncero i el propi Ruiz del Puerto.

No pretén ser un registre discogràfic commemoratiu, sinó un repàs històric, un destacar la memòria musical d’anys dedicats a la nova creació i, molt especialment, un profund agraïment als autors que, amb les seues obres, han enriquit enormement el repertori guitarrístic del nostre temps.

El disc fa un recorregut per alguns enregistraments que Ruiz del Puerto ha realitzat al llarg dels anys i també obres gravades especialment per a aquest projecte. Recull alguns enregistraments en primícia mundial com els Tres preludis de Ramón Ramos o el Tiento de Ruiz del Puerto i aporta nova difusió a la Cançó i Dansa de Vicent Garcés, autor pertanyent al denominat Grup dels Cinc, creat en 1934 i integrat també per Lluís Sánchez, Emili Valdés, Ricard Olmos i Vicent Asencio, compositors que aspiraven a «la realització d’un art musical valencià vigorós i ric a l’existència d’una escola valenciana fecunda i múltiple».

Segons paraules del propi intèrpret: «Aquest CD és un repàs a través de la meua trajectòria artística, dedicada especialment a la nova creació. Un agraïment a l’amistat i a l’aprenentatge que l’estudi de les obres, i les converses amb els autors, m’ha aportat a la meua sensibilitat i ha suposat, en el seu conjunt, el millor regal musical que crec que pot rebre un intèrpret».

 

José Luis Ruiz del Puerto és considerat des de fa anys un dels més ferms valors del panorama guitarrístic contemporani espanyol. La seua àmplia i singular dedicació a la difusió de la música espanyola li ha valgut el reconeixement internacional arribant fins i tot a aconseguir que la prestigiosa revista especialitzada anglesa Classical Guitar diguera d’ell: «És un vertader ambaixador cultural espanyol».

Ha actuat a Espanya, Mèxic, França, Suïssa, Bèlgica, Itàlia, Àustria, Romania, Anglaterra, Portugal, Irlanda, Alemanya, Slovakia, Turquia, Rússia i el Marroc, participant en importants festivals i auditoris, rebent sempre un gran acolliment de públic i crítica:

Les virtuoses obres dedicades a Lorca van ser interpretades amb una musicalitat i una tècnica excepcional (Akustik Gitarre).

Labor encomiable de Ruiz del Puerto que ens convenç des de la lírica i bellíssima “El bon amor” amb què comença el recital (Revista Scherzo).

Sorprèn la neteja d’execució i el bell so de Ruiz del Puerto (Revista Ritmo).

Les versions són excel·lents. El guitarrista Ruiz del Puerto posseeix un so i una neteja d’execució envejables (Revista CD Compact).


La figura del compositor Llácer Pla, amb el qual va estudiar anàlisi musical i tècniques de composició, va exercir una notable influència en el seu desenvolupament estètic i musical i va despertar el seu interès cap a la música contemporània.

En aquest terreny ha collit importants èxits sent, des del principi de la seua carrera professional, pioner i un actiu promotor de la creació de nous repertoris per a la guitarra, treballant amb els més destacats compositors del nostre país, sol·licitant-los obres que han enriquit de manera notable el catàleg guitarrístic actual.

Ha realitzat l’estrena absoluta de més de 40 obres per a guitarra sola, 6 concerts com a solista amb orquestra i diverses obres cambrístiques de compositors espanyols contemporanis, havent realitzat també el primer enregistrament de moltes d’elles.

Al novembre de 2017 va estrenar en el Palau de la Música de València, al costat de l’Orquestra de València i Virgínia Martínez com a directora, el concert de Claudia Montero: Llums i Ombres, guardonat amb un Grammy Llatí. A més ha treballat al costat de directors com Enrique García Asencio, Manuel Galduf o Sergio Alapont.

Va nàixer a la província de Còrdova i va estudiar guitarra en el Conservatori Superior de Música de València amb Mª Ángeles Abad i Mª Rosa Gil Bosque amb qui va finalitzar brillantment la carrera. Va perfeccionar els seus estudis a Alacant, París i Salzburg amb José Tomás, Alberto Ponce i Eliot Fisk, respectivament. També ha rebut masterclass de mestres i concertistes com David Russell, Leo Brouwer, José Miguel Moreno o Manuel Barrueco.

Ha gravat per a la ràdio i televisió romanesa, RNE, EGT, IVC, Columna Música i Ars Harmonica. Té editat, en el segell discogràfic Columna Música, un Cd dedicat a la música per a guitarra i veu i guitarra de Miguel Asins Arbó i en el segell Ars Harmonica, un Cd: 75é Aniversari de F. García Lorca. La mirada contemporània, amb obres contemporànies per a guitarra sola dedicades al poeta granadí. Recentment ha aparegut en el segell mexicà Tempus Clàssic el seu últim CD: «Sonidos de Mujer» dedicat a la creació musical femenina amb diverses primícies mundials.

Actualment, és també docent del Departament de Guitarra del Conservatori José Iturbi, de València.

Ruiz del Puerto toca amb una Guitarra Alhambra model José Miguel Moreno i entenimentades Sonata Forté de RC Strings. 


Producció: Josep Lluís Galiana

Enregistrament i postproducció: Julio Valdeolmillos (Shark Estudios)

Disseny gráfic: Carmina Andrés

Amb el suport de

I la col·laboració de Guitarras Alhambra

Relació d’obres

  1. Acusmática, d’Enrique Sanz Burguete (9:19)
  2. Meditación, de José Antonio Orts (7:04)
  3. Elegía y Danza. Elegía, de Vicente Roncero (5:45)
  4. Elegía y Danza. Danza, de Vicente Roncero (4:08)
  5. Tres preludis, de Ramón Ramos (2:59)
  6. Cançó i Dansa, de Vicent Garcés Queralt (3:23)
  7. Suite Melódica. Introducción, de Mariángeles Sánchez Benimeli (1:29)
  8. Suite Melódica. Canto-Llamada, de Mariángeles Sánchez Benimeli (3:41)
  9. Tres Colores Porteños. I. Azul, de Claudia Montero (3:24)
  10. Tres Colores Porteños. II. Gris, de Claudia Montero (3:01)
  11. Tres Colores Porteños. I. Rojo, de Claudia Montero (4:24)
  12. Simbolismos. Seis Poemas Nocturnos. Silencio, d’Emilio Calandín (0:42)
  13. Simbolismos. Seis Poemas Nocturnos. El Grito, d’Emilio Calandín (1:28)
  14. Simbolismos. Seis Poemas Nocturnos. Camino, d’Emilio Calandín (2:16)
  15. Simbolismos. Seis Poemas Nocturnos. Danza, d’Emilio Calandín (2:24)
  16. Simbolismos. Seis Poemas Nocturnos. Noche, d’Emilio Calandín (2:27)
  17. Simbolismos. Seis Poemas Nocturnos. Las Seis Cuerdas, d’Emilio Calandín (1:07)
  18. Come Ouverture Alla Italiana, de Francisco Llácer Pla (10:04)
  19. Tiento, de José Luis Ruiz del Puerto (7:28)

CAMINS DE CORDA I FUSTA es pot escoltar en las principals plataformes digitals i en el bandcamp de Liquen Records

https://liquenrecords.bandcamp.com/album/camins-de-corda-i-fusta

[CAST] Hablar de la guitarra es hablar inevitablemente de uno de los tesoros patrimoniales más excelentes de la cultura musical valenciana, el cual queda reflejado en nombres como Tárrega, Rodrigo, Asencio, Palau, Esplá, Chavarri, José Tomás o José Luis González, compositores y maestros que dejaron extraordinarios testigos y páginas memorables para la historia de la guitarra.

Entre la generación de concertistas de nuestro entorno destaca la figura de Ruiz del Puerto, valenciano de adopción y formación musical, que ha desarrollado una anchísima carrera artística, destacando especialmente en la investigación e interpretación de nuevos repertorios.

Ha estrenado más de cuarenta obras para guitarra sola, seis conciertos para guitarra y orquesta y varias obras camerísticas de autores españoles, con los cuales ha podido trabajar personalmente en la interpretación de sus creaciones musicales.

Ahora que se cumple el 40 cumpleaños de su carrera artística nace este disco, no solo con la pretensión de ser un registro discográfico conmemorativo, sino un repaso histórico, destacando la memoria musical de años dedicados a la nueva creación y, muy especialmente, a un grupo de compositores valencianos que, con sus obras, han enriquecido enormemente el repertorio guitarrístico de nuestro tiempo. Camins de corda i fusta recoge obras originales de los más representativos autores valencianos del siglo XX como Sanz Burguete, Orts, Garcés Queralt, Llácer Pla, Roncero, Calandín, las compositoras Claudia Montero y Mariángeles Sánchez Benimeli, y una obra del propio Ruiz del Puerto, Tiento, que junto a la de Ramón Ramos, Tres preludios, conocen en este álbum su primera grabación.

En palabras de Ruiz del Puerto, «este disco es un agradecimiento a la amistad y al aprendizaje que el estudio de las obras y las conversaciones con sus autores han aportado a mi sensibilidad y ha supuesto, en su conjunto, el mejor regalo musical que todo intérprete puede desear y recibir».

José Luis Ruiz del Puerto es considerado desde hace años uno de los más firmes valores del panorama guitarrístico contemporáneo español. Su amplia y singular dedicación a la difusión de la música española le ha valido el reconocimiento internacional llegando incluso a conseguir que la prestigiosa revista especializada inglesa Classical Guitar dijera de él: «Es un verdadero embajador cultural español».

Ha actuado en España, México, Francia, Suiza, Bélgica, Italia, Austria, Rumanía, Inglaterra, Portugal, Irlanda, Alemania, Slovakia, Turquía, Rusia y Marruecos, participando en importantes festivales y auditorios, recibiendo siempre una gran acogida de público y crítica:

Las virtuosas obras dedicadas a Lorca fueron interpretadas con una musicalidad y una técnica excepcional (Akustik Gitarre).

Labor encomiable de Ruiz del Puerto que nos convence desde la lírica y bellísima “El buen amor” con que empieza el recital (Revista Scherzo).

Sorprende la limpieza de ejecución y el bello sonido de Ruiz del Puerto (Revista Ritmo).

Las versiones son excelentes. El guitarrista Ruiz del Puerto posee un sonido y una limpieza de ejecución envidiables (Revista CD Compact).

La figura del compositor Llácer Pla, con el cual estudió análisis musical y técnicas de composición, ejerció una notable influencia en su desarrollo estético y musical y despertó su interés hacia la música contemporánea.

En este terreno ha cosechado importantes éxitos siendo, desde el principio de su carrera profesional, pionero y un activo promotor de la creación de nuevos repertorios para la guitarra, trabajando con los más destacados compositores de nuestro país, solicitándolos obras que han enriquecido de manera notable el catálogo guitarrístico actual.

Ha realizado el estreno absoluto de más de 40 obras para guitarra sola, 6 conciertos como solista con orquesta y varias obras camerísticas de compositores españoles contemporáneos, habiendo realizado también la primera grabación de muchas de ellas.

En noviembre de 2017 estrenó en el Palau de la Música de València, junto a la Orquesta de València y Virgínia Martínez como directora, el concierto de Claudia Montero, Luces y Sombras, galardonado con un Grammy Latino. Asimismo, ha trabajado junto a directores como Enrique García Asencio, Manuel Galduf o Sergio Alapont.

Nació en la provincia de Córdoba y estudió guitarra en el Conservatorio Superior de Música de Valencia con Mª Ángeles Abad y Mª Rosa Gil Bosque con quien finalizó brillantemente la carrera. Perfeccionó sus estudios en Alicante, París y Salzburgo con José Tomás, Alberto Ponce y Eliot Fisk, respectivamente. También ha recibido clases magistrales de maestros y concertistas como David Russell, Leo Brouwer, José Miguel Moreno o Manuel Barrueco.

Ha grabado para la radio y televisión rumana, RNE, EGT, IVC, Columna Música, Ars Harmonica y Liquen Records. Tiene editado, en el sello discográfico Columna Música, un CD dedicado a la música para guitarra y voz y guitarra de Miguel Asins Arbó y, en Ars Harmonica, el CD 75º Cumpleaños de F. García Lorca. La mirada contemporánea, con obras contemporáneas para guitarra sola dedicadas al poeta granadino. Recientemente ha aparecido en el sello mexicano Tempus Clásico su CD Sonidos de Mujer, dedicado a la creación musical femenina con varias primicias mundiales.

Actualmente, es docente del Departamento de Guitarra del Conservatorio José Iturbi, de Valencia.

Ruiz del Puerto toca con una Guitarra Alhambra modelo José Miguel Moreno y cuerdas Sonata Forté de RC Strings.

DOSIER DE PRENSA

Memoria viva de la guitarra actual

Miguel Ángel Pérez Martín, docenotas.com, 17/01/2022

José Luis Ruiz del Puerto: Camins de Corda i Fusta. José Luis Ruiz del Puerto, guitarra. Edita liquen Records, Valencia 2021

Estamos ante uno de esos discos sobre los que no comienzo a escribir con solo tres o cuatro escuchas. Lleva sonando en mi casa una semana a diario.

Ruiz del Puerto es un gran intérprete de guitarra, cordobés educado musicalmente en Valencia, Alicante, París y Salzburgo. Conocedor de la gran tradición guitarrística de esa tierra: Tárrega, Rodrigo, Llácer y tantos otros. Se ha especializado en la guitarra contemporánea de la que conoce toda su potencialidad, desde la calidez lírica al ruido y la percusión, pasando por paisajes atonales y repetitivos.

El disco discurre por estos “camins”, unos tranquilos y otros más convulsos y desasosegados. En su haber está el estreno de más de cuarenta obras actuales para guitarra.

La nómina de compositores es inmensa: Enrique Sanz Burguete, José Antonio Orts, Vicente Roncero, Ramón Ramos, Vicent Garcés Queralt, Mariángeles Sánchez Benimeli, Claudia montero, Emilio Calandín –trabajo de piano ya revisado en estas páginas– Francisco Llácer Pla y el propio Ruiz del Puerto.

Todos los temas tienen una personalidad enorme, propia. Imposible compararles y mucho menos establecer un ranking, son como los paisajes de todo un continente.

En el momento que escribo esto hay tres que me han llegado especialmente: Acusmática de Sanz Burguete, Rojo de Claudia Montero y la serie completa Simbolismos: Seis poemas nocturnos por el uso de la “guitarra expandida y preparada”…un instrumento percusivo y melódico por igual, como puedo comprobar por mi afición a tañer las distintas formas históricas de este instrumento. Mañana serán otros, seguro.

El disco termina con un homenaje propio al maestro Llácer, Tiento. Bien traído

Un disco lleno de ideas, es un placer enorme escucharlo en toda su amplitud sonora en el equipo de sonido y no a través de un ordenador como es costumbre ahora.

Una nota final: ¿Cómo es posible que un proyecto de este calado artístico no tenga su recorrido en conciertos por, al menos, los conservatorios superiores de España? ¿Tanto hemos retrocedido?

Muy recomendable. Si no lo tiene su tienda de discos habitual ya sabe: liquenrecords.com y a disfrutar.

AMORES GRUP DE PERCUSSIÓ. 30 anys (1989-2019)

AMORES GRUP DE PERCUSSIÓ. 30 anys (1989-2019). València: LIQUEN RECORDS. DL: V-2629-2019 — LRCD012. PVP: 15€

Gastos de envío incluidos para España / Shipping costs included for Spain; para el resto del mundo, consulte coste de envío / for the rest of the world, chek shipping cost; otros métodos de pago / other payment methods. Contacto / Contact: liquenrecords@liquenrecords.com

30 anys amb AMORES GRUP DE PERCUSSIÓ (1989-2019)

La música valenciana celebra el 30 aniversari d’una formació clau en l’evolució i posada al dia de la percussió al nostre país. Des dels seus inicis, Amores Grup de Percussió sempre ha apostat per la interpretació de música original i la creació de noves composicions, així com per la formació de futurs intèrprets i l’apropament dels nous llenguatges al públic, sense oblidar la interacció amb altres disciplines escèniques.

Amb l’edició d’aquest CD recopilatori, Amores Grup de Percussió pretén fer una mostra d’aquelles composicions que han marcat la seua trajectòria, incloent tant peces d’autors que van influir en la seua estètica musical com composicions pròpies. En aquest sentit, no podien faltar la música de dos compositors que han estat essencials: John Cage i Llorenç Barber. Junt a ells, el disc recull una selecció d’obres pròpies que han anat definint l’evolució d’Amores com intèrprets, compositors i pedagogs, i que constituixen els títols més representatius i imprescindibles dels seus projectes discogràfics.

En definitiva, 30 anys amb Amores Grup de Percussió és un nou treball que, tot i seguint la inquietud per investigar, crear i imaginar que sempre els ha conduït, està destinat a convertir-se en un document indispensable en la discoteca de qualsevol amant de l’art que vulga conèixer l’evolució de la creació contemporània per a la percussió en el nostre territori. El disc compta amb al·licients únics com la interpretació de Carles Santos al piano del primer i últim moviment de l’emblemàtica obra de John Cage, Amores., títol que posa nom al grup. També les col·laboracions de destacats percussionistes valencians com Miguel Á. Orero, Carles Salvador o José L. Carreres, així com del guitarrista i compositor de Sueca Daniel Flors i les sopranos María Maciá i Èlia Casanova.

Cal assenyalar que Amores Grup de Percussió ha rebut nombrosos premis com ara el Premi Bankia 2019 a la millor formació musical valenciana de caràcter professional; el I Premi al Millor Disc de Repertori Carles Santos a la Música Valenciana pel seu darrer CD, DREIZEHN (Liquen Records, 2017);
Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana a la Millor Música Original per FéNIX (2000), encàrrec de la companyia de dansa de Vicente Sáez; per l’espectacle Tinajas (2003), junt a la companyia Patas Arriba, i per Ubú (2005), junt a Bambalina, Estudio Paco Bascuñán i Jácara Teatre, aquestes dues últimes compostes per J. S. Chapi, qui recentment ha guanyat el Premi a la millor composició musical per Animal de Séquia, encàrrec de la coreògrafa Sol Picó.

  1. Zen-in / vivencias_1998 / Amores Grup de Percussió / 4.54
  2. Amores I Solo for prepared piano / amores_2000 / John Cage / 1.22
  3. Amores II Trio for 9 tom-toms and a pod rattle / amores_2000 / John Cage / 3.09
  4. Amores III Trio for 7 wood blocks / amores_2000 / John Cage / 1.14
  5. Amores IV Solo for prepared piano / amores_2000 / John Cage / 3.32
  6. Third Construction / amores_2000 / John Cage / 11.05
  7. Tinajas / tinajas_2003 / Jesús Salvador Chapi / 8.18
  8. Verge Liliana / amores_llorenç barber_2001 / Llorenç Barber / 6.11
  9. Cuarteto de la muerte / fénix_2004 / Amores Grup de Pecussió / 5.55
  10. Black Page (variació 1) / blackscore_2010 / Frank Zappa / arr. Jesús S. Chapi / 13.41
  11. Tierkreis: V. Gemini / dreizehn_2017 / Karlheinz Stockhausen / arr. Jesús S. Chapi / 2.53
  12. O vos angeli / dreizehn_2017 / Hildegarda de Bingen / arr. Jesús S. Chapi / 9.16

Intèrprets: Pau Ballester, Jesús Salvador Chapi i Ángel García / Amores Grup de Percussió
Col·laboracions: Carles Santos_piano en 2 i 5 • Miguel Ángel Orero_percussió en 6 • Carles Salvador i José Luis Carreres_percussions i Daniel Flors_guitarres en 10 • María García Maciá_soprano en 11 • Èlia Casanova_soprano en 12
Masterització: Fernando Brunet / Little Canyon • Producció: Josep Lluís Galiana • Disseny gràfic: J. Chagall / Gestionarama • Foto: Josep Escuin
© 2019 Amores Grup de Percussió • © 2019 Liquen Records
DL: V-2629-2019 • LRCD012 • liquenrecords.com

Amb el suport de

Col·laboradors

PREMSA

Amores Grup de Percussió: 30 anys (1989-2019). Obras son AMORES

Amores Grup de Percussió: 30 anys (1989-2019). Pau Ballester, Jesús Salvador Chapí, Angel García: percusiones. Colaboran entre otros: Carles Santos, piano; Daniel Flors Guitarras; María García Maciá y Élia Casanova, sopranos. Edita: Liquen Records, Valencia 2019.

Miguel Ángel Pérez Martín_docenotas.com_04/03/2020

¡Y qué obras! Vale que es un disco de recopilación y en ellos se va siempre “a lo seguro”, pero es que solo la nómina de autores te deja boquiabierto: John Cage – de cuya obra, Amores, toma el nombre el grupo- Llorenç Barber, Frank Zappa, Karlheinz Stockhausen y la medieval Hildegarda de Bingen. Además de las contribuciones del propio Grup o alguno de sus miembros, Jesús Salvador Chapí.

El cd escuchado es un “best of…” después de los ocho discos que reseña su web, magnífica por cierto. El comienzo, aparte de Zen-in, del propio Grup compuesta en 1998, está dedicado a John Cage, pensador, micólogo, anarquista y músico revolucionario en el sentido más extenso de la palabra. Ellos pudieron acompañarle en uno de los Festivales de Otoño de Madrid en los 90. Desfilan las IV partes repartidas en piezas para piano preparado – interpretado por Carles Santos– y diversas percusiones, todas en una onda muy oriental, sonoridad de pequeño gamelan y dotadas de una sensibilidad y fluided extraordinarias. A estas piezas le sigue una más extensa, magnífica, del propio Cage Third Construction, que transita multitud de ambientes sonoros y percusivos ayudado por el piano preparado, algo que hace las delicias de los afinadores de pianos. Todas pertenecen al disco Amores del 2000.

Siguen con sonoridad oriental para acometer Tinajas, de Jesús Salvador Chapí, creada para una pieza de danza – algo que siempre ha funcionado muy bien: percusión y danza- con un extenso uso de la tabla india, campanas y flauta. Magnífica sonoridad. La pieza de Llorenç Barber, Verge Lilian, con aires de ensoñación y potente percusión y Cuarteto de la Muerte, del propio grupo, dan preparación y paso a la pieza de rock de vanguardia Black Page (variació 1) de Frank Zappa, con gran despliegue de marimbas, percusiones, batería, guitarra y voces grabadas, kazoos…parafernalia habitual del gran provocador musical que fue este genio de la música popular y de vanguardia.

De Stockhausen nos ofrecen Tierkreis V. Gemini muy en la línea de la anterior de Zappa, con voz incluída. Cierra la pieza de la sabia, santa y compositora emdieval Hildegarda O vos angeli, que nos lleva a otras épocas y otras sonoridades, por la voz y las escalas empleadas.

No he escuchado a esta formación en directo, una pena, tiene pinta de ser un auténtico espectáculo. Muchas fechas en su propia comunidad, algo de lo que me alegro, se pueden centrar en la música y no en la logística del transporte. En agosto en Madrid, a ver si una escapada…

Sencilla y eficaz edición a cargo de Liquen Records que cuenta con el apoyo de las instituciones culturales regionales, rara avis fuera de Cataluña, Euskadi y Madrid. No vendría mal traducir textos al inglés para facilitar la difusión internacional de estos trabajos.

Peticiones: liquenrecords.com…y a disfrutar.

Amores Grup de Percussió 30 anys (1989​-​2019) CD (Liquen Records, 2019)

Enderrock.cat_01/12/2019

La música valenciana celebra el 30 aniversari d’una formació clau en l’evolució i posada al dia de la percussió al nostre país. Des dels seus inicis, Amores Grup de Percussió sempre ha apostat per la interpretació de música original i la creació de noves composicions, així com per la formació de futurs intèrprets i l’apropament dels nous llenguatges al públic, sense oblidar la interacció amb altres disciplines escèniques. Amb l’edició d’aquest CD recopilatori, el grup pretén fer una mostra d’aquelles composicions que han marcat la seua trajectòria, incloent tant peces d’autors que van influir en la seua estètica musical com composicions pròpies. En aquest sentit, no podien faltar la música de dos compositors que han estat essencials: John Cage i Llorenç Barber. Junt a ells, el disc recull una selecció d’obres pròpies que han anat definint l’evolució d’Amores com intèrprets, compositors i pedagogs, i que constituixen els títols més representatius i imprescindibles dels seus projectes discogràfics.

Josep Lluis Galiana: tenor saxophone solos en docenotas.com

Edita: Liquen Records, Valencia, España. 2018

Miguel Ángel Pérez Martín – 19/12/2018 – docenotas.com

Al parecer el gran maestro de la improvisación en el freejazz, Cecil Taylor, tenía una gran recomendación para los músicos: no ensayes, ¡practica!. Practicar supone coger el instrumento y hacerle sonar…para reproducir algo “compuesto” o para hacer una “composición instantánea”. A veces de estas últimas surge un gran concepto musical a desarrollar, o una canción…los arcanos musicales son así.

Ya he dicho en estas páginas en otras ocasiones que improvisación NO es siempre Jazz o música contemporánea, hay estaciones intermedias. Se improvisa en el rock y en el folk también. Incluso puede haber sonidos inclasificables en un estilo si se mezcla la electrónica. Es el caso de Josep Lluís Galiana, a caballo entre el jazz (del que toma sonoridad y fraseados principales) pero amplía sus ideas hacia la vertiente “contemporánea”, dando a los desarrollos una cierta aleatoriedad, serialismo, eliminando aristas excesivamente dramáticas y centrándose en fraseados muy rítmicos y a veces muy cálidos donde el virtuosismo aparece, pero no se impone.

Tras varias escuchas de esta obra se me ocurre una especie de paseo por otras referencias creativas —plásticas por ejemplo— con las que podía interactuar su interpretación. La veo más cercana a la sala de exposiciones o al acompañamiento de poemas o textos literarios que a la mera contemplación en una sala de conciertos, donde seguro que también funciona.

Podría ser una especie de “suite” sonora para saxofón, pero Josep Lluís Galiana prefiere darle una visión tradicional, de tema tras tema, cada uno funciona por su cuenta y se centra en diferentes formas expresivas. Desde las más centradas en la ruptura del fraseado, muy picado y quebrado a las más jazzys basadas en glisandos…, algunas combinan las dos, como Fragment. En otras ocasiones acercando el saxofón al sonido de un instrumento de percusión más que melódico, o el más mainstrean en Rhythm & Funk.

Imagino que una dificultad añadida es dar título a las composiciones sin acudir a la denominación de Anthony Braxton, “composition 456” por ejemplo.

Acompañar el sonido con la imagen del intérprete —o sea, escuchar esta música en directo— es más que conveniente, suele tener una componente espectacular de movimiento más que importante.

Amantes de la improvisación: no abstenerse.

Pedido a www.liquenrecords.com

AMORES GRUP DE PERCUSSIÓ. ‘DREIZEHN’ Stockhausen & Hildegarda

AMORES GRUP DE PERCUSSIÓ. ‘DREIZEHN’ Stockhausen & Hildegarda. València: LIQUEN RECORDS. DL: V-3438-2017 — LRCD007. PVP: 15€

Premi al millor disc de repertori en els primers Premis Carles Santos de la Música Valenciana 2018




Gastos de envío incluidos para España / Shipping costs included for Spain; para el resto del mundo, consulte coste de envío / for the rest of the world, chek shipping cost; otros métodos de pago / other payment methods. Contacto / Contact: liquenrecords@liquenrecords.com

DREIZEHN_Stockhausen&Hildegarda_Amores Grup de Percussió

AMORES GRUP DE PERCUSSIÓ publica el seu nou treball discogràfic, ‘DREIZEHN’ Stockhausen&Hildegarda. Editat sota el segell LIQUEN RECORDS, aquest vuitè disc ha comptat amb la participació de les sopranos María García Maciá i Èlia Casanova Martí, a més a més del pianista Víctor Trescolí Sanz.

DREIZEHN Stockhausen&Hildegarda ha estat gravat als estudis Little Canyon entre el 19 i 28 de desembre de 2017 i els seus enginyers d’enregistrament ha estat Fernando Brunet i Luis Martínez; mesclat en Sound Objects per Fernando Brunet; masteritzat a Crossfade Mastering, sent l’enginyer de masterització Enrique Soriano. Disseny gràfic: Pilixip.

Amb el patrocini de

Aquest disc posa a dialogar a dues grans potències creatives que re-elaboren la tradició. Una pertanyent a l’avantguarda del segle XX i l’altra, la qual s’ha fet pertànyer a la del segle XII. Les al·lucinades miniatures que il·luminaren els manuscrits de Hildegarda de Bingen (1098-1179) abunden en cosmovisions ordenades on l’univers es descompon en cercles concèntrics poblats de diferents criatures i colors. Una paraula resumeix la complexa visió escatològica hildegardiana: symphonia, polisèmic terme que comprèn les proporcions que regulen l’existència còsmica i, per tant, humana. D’alguna manera, el zodíac (Tierkreis) ve a donar sentit i ordre a l’arquitectura celeste, de la qual se deriven implicacions que poden afectar a la vida de cada ésser humà, punts contingents en l’esdevenir que anomenen Història.

Les vides de Hildegarda de Bingen i Karlheinz de Mödrath transcorregueren, amb vuit segles de diferència, en llocs relativament propers (tot just quaranta kilòmetres de distància separen Bermershein, on va nàixer la futura abadessa, de Darmstadt, seu oficiosa de l’escola homònima inspirada pel compositor). Ambdós foren personatges molt reconeguts en vida. Les seues músiques tenen, malgrat les obvies diferències, alguns patrons similars. Una i altre indagaren obsessivament per a trobar formes pròpies d’expressió, amb implicacions musicals que partien d’un coneixement profund de la tradició (cap dels dos va inventar res), per a re-elaborar-la, creant llenguatges i universos d’expressió molt idiosincràtics i complexos, estudiables en ambdós casos mitjançant els seus texts teòrics o doctrinals. En ambdós casos, l’escriptura suposa un mínim recolzament a l’hora de la interpretació, que necessàriament desborda la capacitat dels signes escrits. Ambdós pensaren la música com una via d’apropament a lo inefable, on lo performatiu, lo gestual, lo col·lectiu, cobraven tanta importància com els neumas o notes en que va ser arreplegat tot allò que podia transcriure’s.

De la unió de l’obra d’ambdós es dóna llum aquest disc: DREIZEHN. Les dotze peces del libèrrim Tierkreis stockhausenià s’escolten entremesclades amb altres de l’abadessa benedictina. Ella va expressar clarament la seua oposició a la teoria que afirmava que era possible predir el futur a partir de l’observació: “és pervers error buscar indicis de rumbs veniders en les estrelles, en el foc, en les aus o en altres criatures semblants”. Cap d’aquests indicis “podran perjudicar-te o ajudar-te” (Scivias, I, 3ª visió, caps. 21 i 27), acord a una antropologia teològica i cristiana. Els astres (O Choruscans lux stellarum, Karitas abundat) no són sinó manifestació i reflex del Creador.

A cap dels dos els hauria desagradat un exercici de gematria per veure que els noms amb els quals se’ls va conèixer sumen, en ambdós casos, 11 lletres. DREIZEHN suma 2 (els protagonistes) a aquest dígit, donant un total de 13 (dreizehn). Per a Stockhausen, creïent en la potència de la sèrie de dotze notes i les seues combinacions infinites, el tretze és la superació del sistema, el retorn al començament. El mateix podríem dir de la mentalitat medieval, en que al simbòlic número 12, simbolitzat en la lucidissima apostolorum turba, se le superposa la figura central de Crist, i els dota de sentit, transcendint-los.

Josemi Lorenzo Arribas (Notes al disc)

Contingut Musical

  1. Karlheinz Stockhausen_TIERKREIS, 12 melodies del Zodíac
    1 Virgo
    2 Libra
    3 Escorpió
    4 Sagitari*
    5 Capricorn
    6 Aquari
    7 Pisces*
    8 Àries*
    9 Taure
    10 Gèminis
    11 Càncer
    12 Leo

Soprano: María García Maciá
*Toy-piano: Víctor Trescolí Sanz

  1. Hildegarda de Bingen
    13 Suite Hildegard
    14 O vos angeli
    15 O igne Spiritus
    16 O cohors milicie floris
    17 O lucidissima apostolorum turba
    18 Karitas Abundat

Soprano: Èlia Casanova Martí
Arranjaments:
13-14 Jesús Salvador Chapi
15 Ángel García
16-17-18 Pau Ballester

Amores Grup de Percussió

AMORES Grup de Percussió

La trajectòria professional d’AMORES Grup de Percussió sempre ha estat unida a la labor de investigació, docent i educativa, creant audicions per a escolars durant els últims 29 anys, i impartint cursos i tallers en diferents institucions acadèmiques nacionals i internacionals.

Entre les seues produccions de 2017 cal destacar les audicions per a escolares dirigides a alumnes de primària i secundària.

  • A COLPS, dirigida per AMORES Grup de Percussió
  • MAMMA ÁFRICA (pròxima estrena curs 2017-2018)

En l’àrea d’organització de festivals i concursos, destaca la creació del Festival PERCUTE, intenció i motivació del qual és la de consolidar professionalment a València una tradició, que ja des de la creació d’AMORES Grup de Percussió fa 29 anys, ha portat el nom de València per tot el món.

El intercanvi amb grups professionals de l’Estat Espanyol, la promoció de joves intèrprets, així com la involucració dels estudiants que actualment se formen en els Conservatoris de la nostra comunitat, aporten una programació on present i futur conviuen amb el propòsit d’oferir al públic de València el panorama més actual i atractiu de la percussió contemporània. Tot al llarg del 2017 es celebrarà la VI Edició del PERCUTE, V Concurs Internacional de Música de Cambra per a Percussió, III Concurs Internacional de Caja Solo y II Concurso Nacional de Caja Solo Junior, que tindrà lloc els dies 2, 3 i 4 de Novembre 2017 en el TAC de Catarroja (València).

Grup seleccionat per a presentar la comunicació A COLPS «Noves eines didàctiques mitjançant la percussió» ROCE Juny-Julilo 2017 Palau de la Música de València.

RESSENYES / REVIEWS / RESEÑAS

Toda música es música contemporánea

Daniel Martínez Babiloni

mundoclasico.com, lunes, 2 de abril de 2018

En las notas de la carpetilla del compacto de Amores, Josemi Lorenzo Arribas acude en varias ocasiones al mencionado diálogo. Los veteranos percusionistas enfrentan la vanguardia histórica con el siglo XII. Tierkreis (zodíaco) de Karlheinz Stockhausen con obras de Hildegard von Bingen incluidas en Symphonia armonie celestium revelationum. Un corpus cuya recuperación iniciaron Christopher Page, Emma Kirkby y Gothic Voices en el celebrado A Feather on the Breath of God (Hyperion, 1985).

Amores vuelve a Tierkreis después de incluir algunas partes, en arreglos diferentes, y piezas inspiradas por Frank Zappa en Blackscore (2010). La estructura de ambos registros es similar: media parte dedicada al alemán, un interludio y otra media parte dedicada al otro autor o autora. El título, Dreizehn (trece), deriva de las once letras que contiene Stokhausen y Hildegardis más ambos protagonistas. Doce son los Apóstoles en el salmo antifonal “O cohors milicie” y en el responsorio “O lucidissima apostolorum turba”. Con Cristo hacen trece. Doce son los signos zodiacales y los elementos seriados por el autor de Gruppen. Uno más supone rebasar el punto de partida tal y como hace Amores.

Los tres músicos del grupo comparten autoría y máxima creatividad en los arreglos. Los llenan de improvisaciones, percusiones étnicas, ritmos poperos, repetitivos o swingueantes, texturas electrónicas y alguna que otra sorpresa tímbrica. En Tierkreis María Macià despliega su amplia gama expresiva como lo hizo hace dos Ensems. Víctor Trescolí colabora en el toy piano, cuyo timbre pequeño y metálico nos lleva a las cajitas de música para las que está pensada la partitura.

Los arcos melismáticos de la Sibila del Rin se elevan, en todos los sentidos, en la voz de Èlia Casanova. Pero antes de llegar a ellos, Chapi firma Suite Hildegard, una vocalise de carácter improvisatorio. Las piezas antiguas contienen referencias a los astros y a las jerarquías celestiales. De ellas habla “O vos angeli”. Las voces graves de los componentes del trío, apoyadas por la electrónica, pronuncian el himno “O igne Spiritu” (arreglo de Ángel García), en el que las láminas describen el crepitar de ese espíritu flamígero. La alternancia entre canto y secciones instrumentales denota el carácter antifonal y responsorial de las piezas. En “Caritas abundat” Pau Ballester hace hablar a las campanas.

Si a las diferentes corrientes de las vanguardias se les aplicó el sufijo ismo. Las propuestas de Música Trobada y Amores se pueden recoger bajo el prefijo híper. En la hipermodernidad todo es híper, valga la redundancia. El punto de encuentro de ambas es la seriedad y el compromiso en abrir vías expresivas que no estén trilladas. El primer conjunto lo hace, junto a Edu Comelles, desde el respeto a la obra, a la partitura, y el segundo desde la libertad más absoluta.

Scroll Up