El prolífic improvisador valencià Josep Lluís Galiana ha publicat dos discos amb formacions diverses, però amb un seguit de trets en comú com són l’exploració tímbrica i climàtica, el viatge i la solidesa dels intèrprets com a creadors d’universos sonors tan efímers com embriagadors, als antípodes de la placidesa, o no. Al primer treball, Entartete Improvisationen, s’ajunta amb dos músics que, com ell, presenten una folgada trajectòria en diverses escoles experimentals. Presentat com un trajecte llarg, intens i per parts —setze talls numerats de manera, en aparença, desendreçada—, inclou des de fragments de fúria desbocada fins a altres d’exploració penetrant i expectant; contrastos climàtics, en sintonia amb el bo i millor de l’experimentació acústica i amb moments, també, de lluïment en format de duet —piano estès i percussió— i a solo —de saxo i percussió—. A banda del contrast entre unes peces i altres, cal destacar la seva extraordinària comenetració amb Jesús Gallardo i Joan Gómez Alemany, que per primer cop signen una obra a trio. Caldrà parar atenció a la continuïtat d’aquest grup, com a la del duet entre Josep Lluís Galiana i Amadeu Marín. En aquest cas, es tracta d’un encontre que fa honor al títol del disc; un joc de textures sorprenents, quasi màgiques, una mostra de ‘sons no visibles’, en paraules de Gómez Alemany a les notes del disc. Galiana i Marín estableixen un diàleg a partir de timbres sovint tna poc convencionals com complementaris. Un exemple paradigmàtic d’aquesta dinàmica es troba en peces com «Glazy Slide». A Textures hi ha vibracions llargues, com les de «Coarsely Earthy», que es contraposen a l’estira-i-arronsa de «Tactile Filigree» o «Sparsely Bouncy», i peces amb desenvolupaments tan interessants com «Granular Multilayer». Una gran entesa de Galiana amb els comanys de viatge.