Josep Lluís Galiana, Avelino Saavedra & Joan Gómez Alemany: LLIBERTATS SONORES. València: LIQUEN RECORDS. DL: V-3980-2023 • LRCD027. PVP: 20€
Gastos de envío incluidos para España / Shipping costs included for Spain; para el resto del mundo, consulte coste de envío / for the rest of the world, chek shipping cost; otros métodos de pago / other payment methods. Contacto / Contact: liquenrecords@liquenrecords.com
Josep Lluís Galiana (saxofons soprano i bariton)
Avelino Saavedra (shakuhachi, percussions i electrònica en viu)
Joan Gómez Alemany (electrònica pregravada i estructura sonora)
Recorded at the Önilewaland, València (Spain), December 28, 2022
All music by Josep Lluís Galiana, Avelino Saavedra & Joan Gómez Alemany
Producer: Josep Lluís Galiana
Mixing: Joan Gómez Alemany
Mastering: Avelino Saavedra
Linner notes: Amadeu Marín & Joan Gómez Alemany
Translation: Gary Smith
Photographers: Laura Pastor Pastor & Joan Gómez Alemany
Graphic Design: Cap i Cua (Sergio Moya)
© 2023 Josep Lluís Galiana, Avelino Saavedra & Joan Gómez Alemany
© ℗ Liquen Re cords
D.L.: V-3980-2023
LRCD027 liquenrecords.com
Amb el suport de
TRACKLIST
1. Part I [ 08.27 ]
2. Part II [ 14.16 ]
3. Part III (duet instrumental) [ 04.15 ]
4. Part IV [ 13.28 ]
5. Part V (solo de percussió i electrònica en viu) [ 03.53 ]
6. Part VI (solo de saxofon soprano) [ 03.33 ]
7. Part VII [ 10.14 ]
Total: 58:06
LLIBERTATS SONORES: COMPARTIR AGÈNCIA
Llibertats sonores és un exercici de generositat; una renúncia recíproca de prerrogatives i un repartiment de l’agència entre un compositor i dos improvisadors. El seu compositor, el talentós Joan Gómez Alemany, en el subtítol descriu la seua obra com una «impro-composició» (el terme «comprovisació», utilitzat per altres autors i músics, també seria útil ací). I d’entrada, afirma la singularitat de l’obra afirmant que està feta expressament «per a Josep Lluís Galiana (saxofonista improvisador) i Avelino Saavedra (percussionista improvisador)». La qual cosa, per descomptat, vol dir que des dels seus inicis Llibertats sonores depén molt, si no del tot, dels talents, habilitats i enfocaments personals de la música i la improvisació dels dos improvisadors.
Però és això possible? Pot un compositor realment «escriure» una obra que done prou marge de maniobra als improvisadors lliures i alhora retenir un mínim de creació personal que justifique la seua pretensió d’autoria? Aquesta pot semblar una pregunta passada de moda, però tot i així és rellevant ací. En massa intents, un compositor disposat a incloure seccions improvisades a la seua obra ha estat incapaç de renunciar a un fort control de les regnes, la qual cosa ha donat com a resultat que les instruccions i/o els segments d’improvisació siguen massa restrictius per satisfer les necessitats dels improvisadors, d’espai suficient per expressar-se i, sobretot, poder interactuar.
Gómez Alemany eludeix aquest problema dissenyant una estructura o marc de vuit seccions senzill però eficient que compleix les exigències existencials essencials tant del compositor com dels improvisadors. En ser ell mateix un notable compositor de música electrònica (vegeu les seues Interaccions sonores, també amb Galiana), la seua contribució personal a la substància sonora de l’obra és en forma d’una pista electroacústica preelaborada que es reprodueix durant l’actuació. Així, quatre seccions de «solo instrumental» totalment improvisades s’intercalen amb altres quatre, acompanyades d’enregistraments electroacústics sobre els quals toquen Galiana i Saavedra. Tant el marc com el contingut d’aquest canal electroacústic, que inclou trompes tibetanes de registre baix, subtils pedals d’orgue estil Scelsi, cants vocals ètnics, etc., donen a l’obra la seua identitat compositiva.
Per tant, el compositor renuncia al control total de la música tocada. Què concedeixen els improvisadors? Galiana i Saavedra són excel·lents músics capaços d’actuar en diferents situacions, però els seus esforços principals es donen en la improvisació lliure. En el seu context preferit, estan acostumats a fer música «al moment», sense cap estructura externa ni orientació sobre quant de llarga, intensa, prima o densa ha de ser la música. Mentre un compositor crea un producte per ser re-creat més endavant, en circumstàncies imprevistes, per intèrprets ignots, els improvisadors lliures s’impliquen en el desenvolupament d’un procés no planificat, fruit de diversos factors: el lloc, l’hora, els altres improvisadors que participen, el públic. En aquestes circumstàncies, creen una música el context de la qual és l’ara-i-ací, les coses (sons) que estan passant en el moment (present). Derek Bailey va dir que la improvisació lliure és «tocar sense memòria». Per als improvisadors lliures, l’única guia és la seua escolta. Fan un acte de fe i accepten el risc gloriós d’allò desconegut; salten a l’abisme de les il·limitades possibilitats dels sons en l’espai-temps.
Si bé Llibertats sonores estableix una estructura, unes instruccions d’intensitat i uns temps de secció fixos, que Galiana i Saavedra accepten i assumeixen, també els atorga molt d’espai per interactuar lliurement, trobar la seua música i fer la seua contribució vital a l’obra amb l’única guia de la seua bona oïda; a més els proporciona, en algunes de les seccions, un canal electroacústic de suport que inspira la seua presa de decisions musicals.
Aleshores, de qui és Llibertats sonores? Evidentment l’estructura interpretativa i la pista electroacústica pertanyen al seu compositor: Joan Gómez Alemany. Però en el moment de la seua interpretació, és evident que Galiana i Saavedra són responsables de bona part de la seua substància musical. Vaig tindre la sort d’estar present a la seua estrena, el 16 de desembre del 2022, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, i puc donar testimoni de la manera tan exitosa com composició i improvisació es fusionen a l’obra. Una celebració de generositat musical; un esforç col·lectiu reeixit que subverteix vells rols i privilegis. I, el més important, un plaer d’escoltar!
Amadeu Marín, músic, improvisador, artista sonor, compositor
DOSSIER DE PRENSA
Si alguien tiene duda de que la improvisación sonora es un estilo musical por sí mismo le animo a que escuche este disco
Tan alejado del gamelan balinés como del free jazz de Nueva York, del rock de Londres o de la música contemporánea de base dodecafónica de Berlín. A años luz de esas disciplinas y muy cercanas a la vez.
En estudio, en vivo con público o en falso directo, todo es admisible porque el proceso es similar: una leve estructura de ideas de sonido – no solo “musicales”- , instrumentos de todo tipo y mucho conocimiento de estos. La improvisación sin red y efectiva exige mucha práctica -no ensayos, como ya dijo Cecil Taylor- muchos recursos y mucha escucha mutua y activa. Los sonidos de uno pueden ser los estímulos sonoros para los demás.
Si además quieres apartarte de la senda habitual tienes que estar abierto al fracaso y para eso no te preparan en escuelas y conservatorios tanto musicales como de negocios.
El resultado puede llegar a ser una cacofonía placentera, significante, como es el caso. Pero hay que estar abierto a que no suceda nada, me ha pasado alguna vez que lo he intentado.
La escucha ha de ser preparada, tranquila, sin prisas, no hay melodía que silbar. Es más cercano a un proceso de meditación que a una escucha musical al uso en un auditorio. Como cuando deambulas por una ciudad que no conoces y sin mapa alguno. Corres el riesgo de perderte, de aburrirte o de encontrar de casualidad rincones maravillosos y muy variados. Justo lo que nos exponen los improvisadores en las siete partes de esta hora de improvisación sin red.
¿Dónde estoy? No lo sé, seguro que en un punto muy alejado sonoramente del segundo anterior a la escucha.
Atrévanse.
Alcanzado ya el segundo mes del 2024, un año más contemplamos con horror cómo el ser humano se sigue aniquilando en sucesivas guerras que, lejos de pacificarse, se enconan mostrando nuestra peor cara. Contra ello se rebela Llibertats Sonores, un disco que nos invita a una escucha profusamente intercultural en la que se lleva a cabo todo un ejercicio de diálogo democrático entre distintos acervos del mundo, desde las premisas de la libertad y del intercambio de la riqueza musical que nos rodea a escala global, tan a menudo oculta por las corrientes comerciales dominantes.
El formato que da salida a esta poderosa concientización es una “comprovisación” en la que participan Josep Lluís Galiana, saxofones; Avelino Saavedra, shakuhachi, percusión y electrónica en vivo; y Joan Gómez Alemany, electrónica pregrabada y definición de la estructura de Llibertats Sonores. Con un marco global que incluye materiales compuestos predeterminados y otros que se resuelven en la improvisación (grabada en Valencia el 28 de diciembre de 2022), en este compacto escuchamos toda una armonía del mundo, con sonoridades tibetanas, bolivianas, turcas e indonesias, entre otras culturas que se ponen en valor y hacen interactuar con las creaciones de compositores europeos como Giacinto Scelsi o el propio Gómez Alemany.
Partiendo de dicha electroacústica, Saavedra y Galiana desarrollan una meta-improvisación con dúos y solos en los que nos vuelven a demostrar por qué son dos de los músicos españoles más destacados en este terreno, primando en su trabajo una muy inteligente respuesta a las señales multiculturales pregrabadas, así como una exploración de sus instrumentos desde la poética, el riesgo, la imaginación y la modernidad. Sus refinados timbres y texturas son realzados por una primorosa grabación en estudio.
Antonio Martín «Coronel Mortimer», La muerte tenía un blog, domingo, 16 de junio de 2024
Es posiblemente Llibertats Sonores uno de los trabajos más alucinantes que haya podido escuchar en los últimos años dentro del campo de la experimentación, Jazz libre, la electroacústica o si se me permite el uso desmesurado de los aspectos míticos Junguianos de mi psique, un salvaje descenso pseudo aleatorio a una enterrada Agartha Musical donde sus protagonistas en espeleología sonora, Josep Lluís Galiana (saxofón soprano y barítono), Avelino Saavedra (shakuhachi, percusión y electrónica en vivo) y Joan Gómez Alemany (electrónica pregrabada y estructura sonora) se ejercen como estructuras mitológicas que deslabazan para volver a estructurar cualquier atisbo de frontera musical que puedas imaginar.
Olvidaos de la densidad alquitranada de la electroacústica pura y su atonalidad minimalista; también de la música Folk orientalizante y agradable de escuchar que compráis en vuestros ociosos viajes y por supuesto olvidaos igualmente de la matemática concisa de la Improvisación Libre y el Free Jazz más angular… Llibertats Sonores no es ni collage ni divagación más o menos acertada sino lenguaje `oficial´ en toda regla que una vez aprendido permite la integración y diálogo con todo el resto de idiomas musicales que habitan (o habitaron) tanto en el Planeta como en el poderoso sustrato incognoscible del Inconsciente Colectivo.
Y hablando de conexiones, imposible no conectar este disco con Interaccions Sonores que acaba permeándose por ósmosis de forma orgánica hacia Llibertats en la forma de pregrabaciones (COMPOSICIÓN) de Alemany en una sub sábana electroacústica que abarca desde trompas tibetanas a órganos contracturados en una sola nota, para pasar por una panoplia aquilatada y etnomusicológica alucinante plagada de permutaciones o enroques que podrán recordarte a los ejercicios iluminatorios de los viejos místicos Cabalistas, los circulares efluvios del hermetismo Sufí, los percusivos y danzantes tonos minimalistas del Gamelan o la pompa cuasi fúnebre del Gagaku Japonés, para pasar por supuesto por las escalas imposibles de la Raga y el uso mayestático de la voz como elemento devocional (desde el throat singing a la glosolalia). Utilizando esa estructura ya compuesta, Galiana y Saavedra usan sus instrumentos como Neuronavegantes con el combustible de la Improvisación Libre y a pesar de usar técnicas ásperas a priori, el todo musical queda poderosamente melódico y reconocible.
A lo largo de la audición se os vendrán quizás retazos del poliédrico mundo de John Zorn no tanto por su doble conexión con el mundo Hasídico y el underground Japonés como su manera de dulcificar lo agreste. Igualmente camparán por vuestras orejas los biorritmos de Don Cherry o esa musicalidad agradable de Rabih Abou Khalil mezclada con la sutil escucha de los silencios de Trevor Watts o John Stevens. Quizás la fiereza de Dunmall o Evan Parker, la frescura de Jad Fair o la química dual de Joe Harriott (Indo-Jazz Suite) podrían servirte de base y guía. Que se trata de música avanzada está claro y puede recordaros a la Art Ensemble of Chicago o al telurismo de la Arkestra pero por mucho que lo intentéis lo recomendable es cortar definitivamente el cordón umbilical que va de lo rígido a lo ecléctico para por fin necrosar esa parte mental obtusa que nos impide ver (y escuchar) más allá de los telares ilusorios de Maya.
Choca esos cinco a Shiva el Destructor y renace como oyente a una forma de vertebrar la música más antigua que la misma humanidad porque no creo que sea casualidad que la fotografía de portada de Llibertats Sonores muestre a un Buda en estado de iluminación.
Satori o Moksha, unión con lo Divino o Devekuth, Llibertats Sonores nos trae a unos músicos en estado de Gracia que usan sus instrumentos para navegar por atávicas aguas primordiales en las que mediante Bautismo Primordial destruyen el EGO en una suite (IMPROCOMPOSICIÓN) vertebrada en siete partes de brutal regusto étnico que tuvo su estreno en directo el 16 de Diciembre de 2022 en el Octubre Centre de Cultura Comtemporània. En cuanto al Cd, la grabación se realiza en Önilewaland (Valencia) el 28 de Diciembre de 2022 con diseño gráfico de Cap i Cua (Sergio Moya). La edición es en digipack por LÍQUEN RECORDS y destaca el amplio libreto a cargo de Amadeu Marín y el propio Alemany con una claridad literaria que hace palidecer con mucho cualquier cosa que pueda yo soltar por aquí.
Abre el disco «Part I» con impresionantes capas de Dungchen tibetanas y bombásticas percusiones dibujando la partitura pregrabada de Alemany sobre la que van dejándose caer los saxos de Galiana. El intrincado maremágnum de trompas tibetanas y saxos inducen al trance mientras que las percusiones de Saavedra van entremezclándose con ese procesado tan original mediante pedaleras que es una gozada verlo en directo. Es alucinante cómo los vibrátiles tonos cuasi marciales de «Earth Sound Tibet» (2017), que así se titula la grabación de Alemany, resulte ser tan dúctil y plástica sirviendo de base organizativa sonora a los elementos percusivos, roce de metales y cuencos tibetanos o el intrincado tono agresivo que le da Galiana al saxo…. sin olvidar por supuesto toda esa panoplia de recursos electrónicos tanto grabados como en vivo que sobre todo en el último tramo del corte ululan a la par que las sostenidas notas asordinadas del saxo soprano.
«Part II» consta de un larga (14 minutos) improvisación al órgano de Nuestra Señora de la Asunción en Montesa basadas en una sola nota («Improvvisazione su una nota sola») homenajeando a Giacinto Scelsi. Alemany pinza/obstruye una tecla del órgano y a partir de ahí improvisa con los registros dándole un aire a Raga y con la longitud de onda de una Shruti Box; el shakuhachi (flauta japonesa) de Saavedra se desliza con sutilidad junto con los cuencos tibetanos y es altamente luminiscente. «Part III» es un dúo entre Galiana y Saavedra realizando la electrónica en vivo y dándole cierto cariz Noir crepuscular. Tranquila, espaciada y contrastando con «Part IV» que vuelve a usar electrónica pregrabada ésta vez del disco Electroacustic Works 2016-2019, concretamente de «Omaggio a Scelsi». Sobre tan densa capa el saxo barítono de Galiana irrumpe dentro de marañas espectrales bastante opresivas que están a un leve paso del Dadaísmo más Noise de combate (Nurse with Wound). De aquí al final del corte, son 13 minutos de Improvisación Libre en toda regla.
Ken Waxman, JazzWorld, June 5, 2024
Llibetats Sonores
Liquen Records LRCD 010
MünchenNEUS
superGAUS
FMR CD 541-0419
Five years and nearly 1,700 kilometers sperate these trio sessions. But both are concerned with blending technically diverse acoustic and electronic sonorities into offbeat but original programs. Recorded in Munich, 2017’s superGAUS features three Teutonic musicians who have experimented with subsets of creative music for decades: Anton Kaun, whose electronics and effects are usually found in the multi-media and noise music fields; Gunnar Geisse, whose use of laptop guitar and virtual instruments are prominent in the improvised and New music sectors: and Udo Schindler, whose singular mastery of reed and brass instruments and synthesizer have resulted in notable sessions with everyone from Elisabeth Harnik to Peter Jacquemyn.
Expanding academic studies into sonic action in 2022’s Llibetats Sonores are València-based soprano and baritone saxophonist Josep Lluís Galiana, who has worked with the likes of Agustí Fernández; composer and visual artist Avelino Saavedra playing shakuhachi, percussion and electronics; and Joan Gómez Alemany, another artist-performer adding pre-recoded samples and electronics.
Divided into seven sections which effortlessly flow from one track to the next, the València session begins with polyphonic miasma that soon fragments into identifiable baritone saxophone honks whose nephritic properties judder alongside tremolo electronic wave forms. As the piece evolves the protracted Part II exemplify the session’s thesis and resolution as whizzing oscillations slowly relax into andante ring modulator-like pops as saxophone slurs are contrasted with shakuhachi peeps, which despite dog-whistle approximations preserve linear flow. That evolution characterizes the remainder of the disc, with fierce saxophone overblowing and tongue slaps lined up against bright reed squeezes at the same time as wave form drones rumble. Further resonations are introduced in the form of percussion created by key pressure and voltage stings against unyielding metal. Consolidation into passages of impenetrable hums are countered when Galiana works his way up the scale with circular breathing on “Part VI (solo de saxofon soprano)”; and when Alemany’s selection of samples on the concluding “Part VII” include vocal babbling, adhan-like chants, bell-ringing, gong resonation and additional sounds from what could be a Maghreb–sourced horn and prestissimo human cries. Sonic shape and cohesion is finally resolved as metallic clangs dissolve beside steadily ascending shakuhachi trills and descending baritone saxophone snores.
Although involved with the same sort of electronics and instruments interaction as the València trio, the Munich threesome’s single improvisation is distinguished from the other with an emphasis on acoustic tones. That doesn’t mean that there aren’t as many voltage wave forms heard on superGAUS as Llibertats Sonores. In fact the oscillations include similar squeaks, processed crackles and synthesized drones as the other disc and add unique textures that sounds like rotary hammers and buzzing static. But the tonal definitions of Schindler’s reeds and Geisse’s laptop guitar and virtual instruments are more pronounced and upfront than similar tones on the other disc. By the time the single track has evolved a quarter of the way synthesized distortions that bleed over the sound picture start to break apart as keyboard-like clips, violin-like sweeps and orchestral samples mixed with reed peeps penetrate electronic drones. By mid-point the non-voltage sections become more prominent, as field recorded conversation are reduced to pointillist syllables and as reconstituted orchestral samples that intersect with altissimo reed smears and tongue stops cut through concentrated buzzing static. Each time the electronic interface attains thundering synthesis and threatens to dominate, human-projected reed snarls, virtual keyboard clips and faux slide whistle peeps swiftly balance the sound articulation. Sliding to the finale, and not unlike Galiana, Saavedra and Alemany, this trio uses reed flutters and virtual pianism to reassert acoustic timbres past machines buzzes and a mechanized gongs.
Each session is a noted instance of bringing parity to acoustic and electronic impulses. Owing to the breath of creative musicians’ craft, each trio has an antithetical emphasis that animates the specific disc to an acceptable outcome.
Ken Waxman
MIKROKOSMOS_047, 19 de desembre de 2023
Liquen Records ha publicat Llibertats sonores, un disc de “improcomposició” electrocústica, a càrrec de Josep Lluís Galiana (saxofon soprano i baríton), Avelino Saavedra (shakuhachi, percussions i electrònica en viu) i Joan Gómez Alemany (electrònica pregravada), en una obra dividida en set seccions interpretades a partir d’una estructura sonora de Gómez Alemany.
El segell discogràfic, que té per objectiu difondre músiques improvisades i experimentals des de fa set anys i inclou en el seu catàleg música fruit de la innovació i experimentació artística conjugant diverses disciplines, va gravar l’àlbum en els estudis de Önilewaland, després de la seua estrena en directe en l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, el distribueix físicament a Espanya i digitalment en les principals plataformes digitals del món.
El compositor Amadeu Marín exposa en les notes del llibret que “Llibertats sonores és un exercici de generositat; una renúncia recíproca de prerrogatives” en les quals “el compositor renuncia al control total de la música tocada”. El músic, improvisador i artista sonor es pregunta “pot un compositor realment «escriure» una obra que done suficient marge de maniobra als improvisadors lliures?” i explica que Gómez Alemany eludeix aquest problema “dissenyant una estructura senzilla, però eficient que compleix amb les exigències tant del compositor com dels improvisadors”.
Marín cita a Derek Bailey: “la improvisació lliure és tocar sense memòria”, i assenyala que “per als improvisadors lliures, l’única guia és la seua escolta. Fan un acte de fe i accepten el risc gloriós del desconegut; salten a l’abisme de les il·limitades possibilitats dels sons en l’espai-temps”.
A la pregunta, de qui és Llibertats sonores?, l’artista respon que “evidentment l’estructura interpretativa i la pista electroacústica pertanyen al seu compositor: Joan Gómez Alemany. Però en el moment de la seua interpretació, és evident que Galiana i Saavedra són responsables de bona part de la seua substància musical”; i subratlla, després d’assistir al concert d’estrena, que el treball “és una celebració de la generositat musical; un esforç col·lectiu exitós que subverteix vells rols i privilegis. I, el més important, un plaer escoltar-lo!”.
Música electrònica i acústica
Galiana ha manifestat que “ha sigut una gran experiència col·laborar en aquest projecte amb artistes com Saavedra i Gómez Alemany”; com a productor i músic assegura que l’àlbum “no és una proposta discogràfica massa comú. No és una composició, ni una improvisació, no és només música electrònica o acústica (amb instruments tradicionals, populars i ètnics); no és música clàssica contemporània, ni ètnica o popular…, però, segurament, és tot això i molt més”. Galiana, que ve desenvolupant una intensa activitat en l’escena internacional de la lliure improvisació, la creació electroacústica, el avant-garde jazz, i la investigació musicològica des de fa més de tres dècades; destaca que en Llibertats sonores “ens trobem davant un enregistrament, total, globalitzador, actual, que conjumina tradició i modernitat”.
El saxofonista, compositor, escriptor, editor i gestor cultural, subratlla “que en els temes subjauen ideologies i místiques, de drets universals, cultures mil·lenàries i estètiques sonores avantguardistes, de multidisciplinarietat i d’un cert ecumenisme artístic”; i considera que la iniciativa “és una finestra oberta en el món de les músiques compostes i les improvisades, les pròximes i les més llunyanes, de textures imprevisibles, multitímbriques i de gran cromatisme, que pretenen provocar emocions oposades, inquietants, apassionades i captivadores”.
Multi-culturalitat en llibertat
Per la seua part, Joan Gómez Alemany exposa en un article del llibret, Multi-sonoritat i multi-culturalitat en llibertat, que el disc “es construeix per capes formades a l’instant o ja preexistents”; transita “entre la improvisació i la composició, creant un híbrid igualitari que podríem anomenar «improcomposició» (demostrant una vegada més la naturalesa mestissa i sincrética de la música)”; i és “un gran puzle de materials diversos”.
El compositor, artista visual i escriptor indica que “Galiana i Saavedra improvisen generant una música a l’instant, que en cada interpretació d’aquesta obra (siga en directe com en el seu enregistrament en estudi) mai es repeteix”. I en aquest diàleg, està la música electrònica pregravada de Gómez Alemany, “una estructuració sonora que podríem dir compositiva». Amb aquesta «partitura», apunta que “són els músics els qui interactuen lliurement sense necessitat de llegir i seguir cap notació o codi que limite els sons que han de crear”.
El disc Llibertats sonores compta amb la col·laboració del Institut Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana i del Laboratori per a la Investigació de Processos Creatius Contemporanis AD LAB.
Artistes d’avantguarda
Liquen Records, creat pel músic i escriptor Josep Lluís Galiana en 2016, compta amb un equip de professionals i col·laboradors d’àmplia experiència i llarga trajectòria en el món de la música i en tasques molt diverses com són la creació i la interpretació; la programació i la gestió de festivals i cicles de concerts, i la producció i edició discogràfica, així com el màrqueting, difusió i divulgació musical.
El segell valencià, que compta amb 27 discos editats en set anys, sorgeix de la necessitat d’impulsar i donar a conéixer als artistes situats a l’avantguarda de la creació musical així com les seues col·laboracions amb artistes d’altres països. Així mateix, distribueix i dóna difusió als projectes del seu catàleg en format físic i a través de diverses plataformes digitals a tot el món.
JOSEP LLUÍS GALIANA
Josep Lluís Galiana (València, 1961), saxofonista, improvisador, escriptor, compositor, editor i productor discogràfic, és protagonista destacat en l’escena internacional de la lliure improvisació, la creació electroacústica, l’avant-garde jazz, la investigació etno-musicològica i la divulgació de la cultura i les arts des de fa més de tres dècades. És autor de nombrosos llibres, assajos, poemaris i col·laboracions en revistes especialitzades i periòdics, com ara els llibres La libre improvisación musical: fuente inagotable de inteligencia emocional, Tiempo de reverberación. Una aproximación histórica a la música experimental valenciana…, els poemaris Haikus d’estiu i Sons compartits o l’assaig Improvisación Libre. El gran juego de la deriva sonora o Emociones sonoras. De la creación electroacústica, la improvisación libre, al arte sonoro…, entre altres.
Així mateix, compta amb dues-centes composicions en catàleg i més de cinquanta discos publicats en diversos segells, tant en solitari com en col·laboració amb prestigiosos artistes com ara Agustí Fernández, John Butcher, Wade Matthews, Josu de Solaun, Ramón López, Carlos D. Perales, Avelino Saavedra, Jesús Gallardo, El Pricto, José Manuel Berenguer, Miguel Molina, Gregorio Jiménez, Ruiz del Puerto, Sisco Aparici, Vicent Gómez, Ferran Besalduch, Ricardo Tejero, Íñigo Ibaibarriaga, Mike Cooper, Guillermo Bazzola, Paloma Carrasco, Thomas Bjelkeborn, Adolf Murillo, Gonzalo Biffarella, Bartolomé Ferrando, Víctor Sequí o Joan Gómez Alemany, entre molts altres. La seua obra s’ha donat a conéixer en importants festivals internacionals de Portugal, França, Grècia, Itàlia, Polònia, Suècia, els EUA, la Xina, el Brasil, l’Argentina, Mèxic, Cuba i Espanya. El 2016, funda l’editorial EdictOràlia Llibres i Publicacions i el segell discogràfic Liquen Records, dedicat a les músiques improvisades i experimentals.
En el camp de la docència, ocupa la Càtedra d’Orquestra i Cor del Conservatori Superior de Música de Castelló (2002-2003), on funda la seua Big Band. També, ha estat professor d’Història i Estètica de la Música al Conservatori Professional de València (2002) i al Conservatori Professional de Cullera (2004-2005), a més d’impartir nombrosos cursos, tallers i seminaris al voltant de la improvisació i altres qüestions musicològiques, artístiques i culturals a l’Argentina, Grècia, Suècia i Espanya.
AVELINO SAAVEDRA
Avelino Saavedra (Santiago de Compostela, 1967), és músic improvisador, percussionista, artista plàstic i performer. De formació musical no acadèmica, ha tocat en grups de diferents estils per dedicar-se els darrers anys gairebé exclusivament a l’experimentació sonora i més concretament a la improvisació lliure. El seu treball sonor recent més personal està centrat en el procés i la manipulació electrònica de la bateria, diversos instruments i objectes, mitjançant pedals d’efectes.
Ha enregistrat per a segells com Audiotalaia, Oktober Xart, Luscinia Discos, Discordian Records, Liquen Records, Pocketfields, Mala Raça, Elefant Records, Spark i Chiennoir Netlabel. Ha participat en diversos recopilatoris d’art sonor i música experimental i actuat a festivals com Ensems, Off_Hz !, LEM, Nits D’Aielo i Art, Eufònic, Anem Anem, PinPanPun, Xamall X, Acció Mad!, Remor, Poètiques per a una Vida, Vociferi o Arriversos, entre molts altres.
El seu treball s’ha mostrat en diversos espais oficials com el Centre d’Art Reina Sofia, Palau de la Música de València, IVAM, MUVIM, CCCC, etc., així com a diversos espais no oficials i autogestionats. La seua música s’ha difós en programes de RNE, com Segle XXI, Ars Sonora, La Libélula o Via Límit, així com en mitjans independents com els programes de ràdio Vericuetos, Llums de Tunguska, Ràdio Klara o Ràdio Kras, entre d’altres. Així mateix, ha practicat la performance o l’art d’acció regularment durant gairebé dues dècades, encara que més puntualment en l’actualitat, actuant en diversos festivals i trobades. Finalment, pinta i dibuixa des que té ús de raó, havent produït una obra plàstica considerable.
JOAN GÓMEZ ALEMANY
Joan Gómez Alemany (València, 1990) és compositor, artista visual i escriptor. Comença el Grau en Composició amb Oliver Rappoport (Conservatori del Liceu) i el finalitza amb Clemens Gadenstätter (Kunst Universität Graz). Té un Màster en Composició (KUG) amb Franck Bedrossian i un Màster en Òpera (KUG) amb Gadenstätter. També és graduat en Piano i llicenciat en Belles Arts. Actualment es troba realitzant la seua tesi doctoral a la Universitat Politècnica de València.
Per ara el seu catàleg consta de més de 60 obres per a orquestra, òpera, ensemble, electroacústica, etc. Les seues composicions han estat encarregades o interpretades a festivals com el Darmstädter Ferienkurse, impuls (Graz), ManiFeste-IRCAM (París), reMusik.org (Sant Petersburg), Mixtur (Barcelona), Ensems (València), COMA (Madrid), Klang (Copenhaguen), Lens Dans Festival (Brussel·les), MPArt Festival (Larisa, Grècia), Mostra Sonora Sueca, Festival Contemporani d’Alacant, Àgora Actual Percussió, etc., i interpretades per músics o ensembles com Arditti, Nikel, Recherche, Multilatérale, Schallfeld, Adapter, Parcours, MCME, Delirium, Synergein Project, Grup Cosmos 21, Container, Aer Duo, IEMA, Szene Instrumental, Alxarq Percussió, BCN216, Shifter i altres.
La seua música també ha estat estrenada per orquestres com la SWR sota la direcció de Gregor Mayrhofer i la JOGV sota la direcció de Pablo Rus Broseta. El 2022 es va estrenar la seua òpera de cambra (projecte interdisciplinari) Glücklich, die wissen, dass hinter allen Sprachen das Unsägliche steht a l’Òpera de Graz amb el director Leonhard Garms. Publica les seues partitures principalment a l’Universal Edition i per ara la seua música està editada en 8 CDs per a Liquen Records, Viajero Inmóvil Records i IBS Classical. La seua música s’ha escoltat a Alemanya, Àustria, Azerbaidjan, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Grècia, Israel, República Txeca i Rússia, i emesa a les ràdios ORF, SWR, RNE, À Punt FM, Catalunya Ràdio i Radio Círculo de Bellas Artes.
Este podcast pertenece al 13er programa (#285) de la undécima temporada (23/24) que se transmitió el pasado 23 de enero por Radio Círculo y está dedicado a LLIBERTATS SONORES, un muy interesante trabajo de Josep Lluís Galiana(saxofonista improvisador), Avelino Saavedra(percusionista improvisador) & Joan Gómez Alemany(Compositor). El disco está editado por LIQUEN RECORDS.
Resumen: “Llibertats sonores” es un concierto de 60 minutos sin interrupción, para saxofones (Josep Lluís Galiana), percusión y electrónica en vivo (Avelino Saavedra) y electrónica pregrabada (Joan Gómez Alemany), que explora los límites entre la improvisación y la composición. Además, su carácter de intersticio le hace explorar desde una perspectiva multicultural, la música de orígenes muy diversos. Podremos escuchar reminiscencias de la música que va del próximo y lejano oriente hasta la música africana y australiana, entre otros. Todo en una sutil mezcla que tiene como eje conductor la libre improvisación. Esta obra se estrena en un contexto global de grandes viajes y migraciones, una cultura digital que mezcla e hibrida continuamente, y un arte que potencia lo interdisciplinar diluyendo las fronteras. Por eso, “Llibertats sonores”, como su nombre indica, potencia la libertad en el sonido desde una perspectiva actual, uniendo músicos y artistas de diferentes perfiles creativos y generaciones, pero con su interés común de hacer avanzar el arte y no estancarlo en fórmulas antiguas, obsoletas y académicas.
1. Introducción. La generosidad creativa de Llibertats Sonores: una obra que desafía los límites entre composición e improvisación.
…
4. Conclusiones. Como conclusiones se puede afirmar que la obra refleja cómo las prácticas musicales actuales buscan trascender las formas tradicionales, cuestionando estructuras y rompiendo jerarquías. La música experimental aquí encuentra su anclaje en el diálogo entre artistas y públicos, en una dinámica que rechaza el espectáculo y se sumerge en lo íntimo y plural, siguiendo las ideas de figuras como John Cage, quien defendía la necesidad de “dejar que los sonidos actúen desde sus propios centros”. En este sentido, Cage plantea un arte libre de poder, que flota sin las restricciones de un lenguaje cerrado y dogmático. Esta visión se complementa con la idea del “tiempo de reverberación” en la música: igual que los sonidos en una sala se adaptan a su entorno físico, los ecos de la cultura se adaptan a su entorno social, permitiendo que la obra, en su construcción y resonancia, refleje la historia, política y diversidad de sus tiempos. Este enfoque artístico muestra cómo la música experimental puede ser una herramienta para la reflexión crítica sobre nuestras realidades sociopolíticas, superando las barreras geográficas y culturales para ofrecer un espacio de expresión libre y de creación compartida (Galiana, 2022).
