LLIBERTATS SONORES. Josep Lluís Galiana, Avelino Saavedra & Joan Gómez Alemany

Josep Lluís Galiana, Avelino Saavedra & Joan Gómez Alemany: LLIBERTATS SONORES. València: LIQUEN RECORDS. DL: V-3980-2023 • LRCD027. PVP: 20€

Gastos de envío incluidos para España / Shipping costs included for Spain; para el resto del mundo, consulte coste de envío / for the rest of the world, chek shipping cost; otros métodos de pago / other payment methods. Contacto / Contact: liquenrecords@liquenrecords.com

Josep Lluís Galiana (saxofons soprano i bariton)
Avelino Saavedra (shakuhachi, percussions i electrònica en viu)
Joan Gómez Alemany (electrònica pregravada i estructura sonora)

Recorded at the Önilewaland, València (Spain), December 28, 2022
All music by Josep Lluís Galiana, Avelino Saavedra & Joan Gómez Alemany
Producer: Josep Lluís Galiana
Mixing: Joan Gómez Alemany
Mastering: Avelino Saavedra
Linner notes: Amadeu Marín & Joan Gómez Alemany
Translation: Gary Smith
Photographers: Laura Pastor Pastor & Joan Gómez Alemany
Graphic Design: Cap i Cua (Sergio Moya)
© 2023 Josep Lluís Galiana, Avelino Saavedra & Joan Gómez Alemany
© ℗ Liquen Re cords
D.L.: V-3980-2023
LRCD027 liquenrecords.com

Amb el suport de

Joan Gómez Alemany, Josep Lluís Galiana i Avelino Saavedra en l'estrena de Llibertats sonores en l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (València), el 16 de desembre del 2022.

TRACKLIST

1. Part I [ 08.27 ]
2. Part II [ 14.16 ]
3. Part III (duet instrumental) [ 04.15 ]
4. Part IV [ 13.28 ]
5. Part V (solo de percussió i electrònica en viu) [ 03.53 ]
6. Part VI (solo de saxofon soprano) [ 03.33 ]
7. Part VII [ 10.14 ]

Total: 58:06

DESCARREGA LLIBRET · DOWNLOAD BOOKLET · DESCARGA LIBRETO

LLIBERTATS SONORES: COMPARTIR AGÈNCIA

Llibertats sonores és un exercici de generositat; una renúncia recíproca de prerrogatives i un repartiment de l’agència entre un compositor i dos improvisadors. El seu compositor, el talentós Joan Gómez Alemany, en el subtítol descriu la seua obra com una «impro-composició» (el terme «comprovisació», utilitzat per altres autors i músics, també seria útil ací). I d’entrada, afirma la singularitat de l’obra afirmant que està feta expressament «per a Josep Lluís Galiana (saxofonista improvisador) i Avelino Saavedra (percussionista improvisador)». La qual cosa, per descomptat, vol dir que des dels seus inicis Llibertats sonores depén molt, si no del tot, dels talents, habilitats i enfocaments personals de la música i la improvisació dels dos improvisadors.

Però és això possible? Pot un compositor realment «escriure» una obra que done prou marge de maniobra als improvisadors lliures i alhora retenir un mínim de creació personal que justifique la seua pretensió d’autoria? Aquesta pot semblar una pregunta passada de moda, però tot i així és rellevant ací. En massa intents, un compositor disposat a incloure seccions improvisades a la seua obra ha estat incapaç de renunciar a un fort control de les regnes, la qual cosa ha donat com a resultat que les instruccions i/o els segments d’improvisació siguen massa restrictius per satisfer les necessitats dels improvisadors, d’espai suficient per expressar-se i, sobretot, poder interactuar.

Gómez Alemany eludeix aquest problema dissenyant una estructura o marc de vuit seccions senzill però eficient que compleix les exigències existencials essencials tant del compositor com dels improvisadors. En ser ell mateix un notable compositor de música electrònica (vegeu les seues Interaccions sonores, també amb Galiana), la seua contribució personal a la substància sonora de l’obra és en forma d’una pista electroacústica preelaborada que es reprodueix durant l’actuació. Així, quatre seccions de «solo instrumental» totalment improvisades s’intercalen amb altres quatre, acompanyades d’enregistraments electroacústics sobre els quals toquen Galiana i Saavedra. Tant el marc com el contingut d’aquest canal electroacústic, que inclou trompes tibetanes de registre baix, subtils pedals d’orgue estil Scelsi, cants vocals ètnics, etc., donen a l’obra la seua identitat compositiva.

Per tant, el compositor renuncia al control total de la música tocada. Què concedeixen els improvisadors? Galiana i Saavedra són excel·lents músics capaços d’actuar en diferents situacions, però els seus esforços principals es donen en la improvisació lliure. En el seu context preferit, estan acostumats a fer música «al moment», sense cap estructura externa ni orientació sobre quant de llarga, intensa, prima o densa ha de ser la música. Mentre un compositor crea un producte per ser re-creat més endavant, en circumstàncies imprevistes, per intèrprets ignots, els improvisadors lliures s’impliquen en el desenvolupament d’un procés no planificat, fruit de diversos factors: el lloc, l’hora, els altres improvisadors que participen, el públic. En aquestes circumstàncies, creen una música el context de la qual és l’ara-i-ací, les coses (sons) que estan passant en el moment (present). Derek Bailey va dir que la improvisació lliure és «tocar sense memòria». Per als improvisadors lliures, l’única guia és la seua escolta. Fan un acte de fe i accepten el risc gloriós d’allò desconegut; salten a l’abisme de les il·limitades possibilitats dels sons en l’espai-temps.

Si bé Llibertats sonores estableix una estructura, unes instruccions d’intensitat i uns temps de secció fixos, que Galiana i Saavedra accepten i assumeixen, també els atorga molt d’espai per interactuar lliurement, trobar la seua música i fer la seua contribució vital a l’obra amb l’única guia de la seua bona oïda; a més els proporciona, en algunes de les seccions, un canal electroacústic de suport que inspira la seua presa de decisions musicals.

Aleshores, de qui és Llibertats sonores? Evidentment l’estructura interpretativa i la pista electroacústica pertanyen al seu compositor: Joan Gómez Alemany. Però en el moment de la seua interpretació, és evident que Galiana i Saavedra són responsables de bona part de la seua substància musical. Vaig tindre la sort d’estar present a la seua estrena, el 16 de desembre del 2022, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, i puc donar testimoni de la manera tan exitosa com composició i improvisació es fusionen a l’obra. Una celebració de generositat musical; un esforç col·lectiu reeixit que subverteix vells rols i privilegis. I, el més important, un plaer d’escoltar!

Amadeu Marín, músic, improvisador, artista sonor, compositor

DOSSIER DE PRENSA

Tan alejado del gamelan balinés como del free jazz de Nueva York, del rock de Londres o de la música contemporánea de base dodecafónica de Berlín. A años luz de esas disciplinas y muy cercanas a la vez.

 

En estudio, en vivo con público o en falso directo, todo es admisible porque el proceso es similar: una leve estructura de ideas de sonido – no solo “musicales”- , instrumentos de todo tipo y mucho conocimiento de estos. La improvisación sin red y efectiva exige mucha práctica -no ensayos, como ya dijo Cecil Taylor- muchos recursos y mucha escucha mutua y activa. Los sonidos de uno pueden ser los estímulos sonoros para los demás.

Si además quieres apartarte de la senda habitual tienes que estar abierto al fracaso y para eso no te preparan en escuelas y conservatorios tanto musicales como de negocios.

 

El resultado puede llegar a ser una cacofonía placentera, significante, como es el caso. Pero hay que estar abierto a que no suceda nada, me ha pasado alguna vez que lo he intentado.

 

La escucha ha de ser preparada, tranquila, sin prisas, no hay melodía que silbar. Es más cercano a un proceso de meditación que a una escucha musical al uso en un auditorio. Como cuando deambulas por una ciudad que no conoces y sin mapa alguno. Corres el riesgo de perderte, de aburrirte o de encontrar de casualidad rincones maravillosos y muy variados. Justo lo que nos exponen los improvisadores en las siete partes de esta hora de improvisación sin red.

 

¿Dónde estoy? No lo sé, seguro que en un punto muy alejado sonoramente del segundo anterior a la escucha.

 

Atrévanse.

Paco Yáñez, Revista Scherzo, 1 de febrero de 2024, p. 50

Alcanzado ya el segundo mes del 2024, un año más contemplamos con horror cómo el ser humano se sigue aniquilando en sucesivas guerras que, lejos de pacificarse, se enconan mostrando nuestra peor cara. Contra ello se rebela Llibertats Sonores, un disco que nos invita a una escucha profusamente intercultural en la que se lleva a cabo todo un ejercicio de diálogo democrático entre distintos acervos del mundo, desde las premisas de la libertad y del intercambio de la riqueza musical que nos rodea a escala global, tan a menudo oculta por las corrientes comerciales dominantes.

El formato que da salida a esta poderosa concientización es una “comprovisación” en la que participan Josep Lluís Galiana, saxofones; Avelino Saavedra, shakuhachi, percusión y electrónica en vivo; y Joan Gómez Alemany, electrónica pregrabada y definición de la estructura de Llibertats Sonores. Con un marco global que incluye materiales compuestos predeterminados y otros que se resuelven en la improvisación (grabada en Valencia el 28 de diciembre de 2022), en este compacto escuchamos toda una armonía del mundo, con sonoridades tibetanas, bolivianas, turcas e indonesias, entre otras culturas que se ponen en valor y hacen interactuar con las creaciones de compositores europeos como Giacinto Scelsi o el propio Gómez Alemany.

Partiendo de dicha electroacústica, Saavedra y Galiana desarrollan una meta-improvisación con dúos y solos en los que nos vuelven a demostrar por qué son dos de los músicos españoles más destacados en este terreno, primando en su trabajo una muy inteligente respuesta a las señales multiculturales pregrabadas, así como una exploración de sus instrumentos desde la poética, el riesgo, la imaginación y la modernidad. Sus refinados timbres y texturas son realzados por una primorosa grabación en estudio.

MIKROKOSMOS_047, 19 de desembre de 2023

Liquen Records ha publicat Llibertats sonores, un disc de “improcomposició” electrocústica, a càrrec de Josep Lluís Galiana (saxofon soprano i baríton), Avelino Saavedra (shakuhachi, percussions i electrònica en viu) i Joan Gómez Alemany (electrònica pregravada), en una obra dividida en set seccions interpretades a partir d’una estructura sonora de Gómez Alemany.

El segell discogràfic, que té per objectiu difondre músiques improvisades i experimentals des de fa set anys i inclou en el seu catàleg música fruit de la innovació i experimentació artística conjugant diverses disciplines, va gravar l’àlbum en els estudis de Önilewaland, després de la seua estrena en directe en l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, el distribueix físicament a Espanya i digitalment en les principals plataformes digitals del món.

El compositor Amadeu Marín exposa en les notes del llibret que “Llibertats sonores és un exercici de generositat; una renúncia recíproca de prerrogatives” en les quals “el compositor renuncia al control total de la música tocada”. El músic, improvisador i artista sonor es pregunta “pot un compositor realment «escriure» una obra que done suficient marge de maniobra als improvisadors lliures?” i explica que Gómez Alemany eludeix aquest problema “dissenyant una estructura senzilla, però eficient que compleix amb les exigències tant del compositor com dels improvisadors”.

Marín cita a Derek Bailey: “la improvisació lliure és tocar sense memòria”, i assenyala que “per als improvisadors lliures, l’única guia és la seua escolta. Fan un acte de fe i accepten el risc gloriós del desconegut; salten a l’abisme de les il·limitades possibilitats dels sons en l’espai-temps”. 

A la pregunta, de qui és Llibertats sonores?, l’artista respon que “evidentment l’estructura interpretativa i la pista electroacústica pertanyen al seu compositor: Joan Gómez Alemany. Però en el moment de la seua interpretació, és evident que Galiana i Saavedra són responsables de bona part de la seua substància musical”; i subratlla, després d’assistir al concert d’estrena, que el treball “és una celebració de la generositat musical; un esforç col·lectiu exitós que subverteix vells rols i privilegis. I, el més important, un plaer escoltar-lo!”.

Música electrònica i acústica

Galiana ha manifestat que “ha sigut una gran experiència col·laborar en aquest projecte amb artistes com Saavedra i Gómez Alemany”; com a productor i músic assegura que l’àlbum “no és una proposta discogràfica massa comú. No és una composició, ni una improvisació, no és només música electrònica o acústica (amb instruments tradicionals, populars i ètnics); no és música clàssica contemporània, ni ètnica o popular…, però, segurament, és tot això i molt més”. Galiana, que ve desenvolupant una intensa activitat en l’escena internacional de la lliure improvisació, la creació electroacústica, el avant-garde jazz, i la investigació musicològica des de fa més de tres dècades; destaca que en Llibertats sonores “ens trobem davant un enregistrament, total, globalitzador, actual, que conjumina tradició i modernitat”. 

El saxofonista, compositor, escriptor, editor i gestor cultural, subratlla “que en els temes subjauen ideologies i místiques, de drets universals, cultures mil·lenàries i estètiques sonores avantguardistes, de multidisciplinarietat i d’un cert ecumenisme artístic”; i considera que la iniciativa “és una finestra oberta en el món de les músiques compostes i les improvisades, les pròximes i les més llunyanes, de textures imprevisibles, multitímbriques i de gran cromatisme, que pretenen provocar emocions oposades, inquietants, apassionades i captivadores”. 

Multi-culturalitat en llibertat

Per la seua part, Joan Gómez Alemany exposa en un article del llibret, Multi-sonoritat i multi-culturalitat en llibertat, que el disc “es construeix per capes formades a l’instant o ja preexistents”; transita “entre la improvisació i la composició, creant un híbrid igualitari que podríem anomenar «improcomposició» (demostrant una vegada més la naturalesa mestissa i sincrética de la música)”; i és “un gran puzle de materials diversos”. 

El compositor, artista visual i escriptor indica que “Galiana i Saavedra improvisen generant una música a l’instant, que en cada interpretació d’aquesta obra (siga en directe com en el seu enregistrament en estudi) mai es repeteix”. I en aquest diàleg, està la música electrònica pregravada de Gómez Alemany, “una estructuració sonora que podríem dir compositiva». Amb aquesta «partitura», apunta que “són els músics els qui interactuen lliurement sense necessitat de llegir i seguir cap notació o codi que limite els sons que han de crear”.  

El disc Llibertats sonores compta amb la col·laboració del Institut Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana i del Laboratori per a la Investigació de Processos Creatius Contemporanis AD LAB.

Artistes d’avantguarda

Liquen Records, creat pel músic i escriptor Josep Lluís Galiana en 2016, compta amb un equip de professionals i col·laboradors d’àmplia experiència i llarga trajectòria en el món de la música i en tasques molt diverses com són la creació i la interpretació; la programació i la gestió de festivals i cicles de concerts, i la producció i edició discogràfica, així com el màrqueting, difusió i divulgació musical. 

El segell valencià, que compta amb 27 discos editats en set anys, sorgeix de la necessitat d’impulsar i donar a conéixer als artistes situats a l’avantguarda de la creació musical així com les seues col·laboracions amb artistes d’altres països. Així mateix, distribueix i dóna difusió als projectes del seu catàleg en format físic i a través de diverses plataformes digitals a tot el món.

JOSEP LLUÍS GALIANA

Josep Lluís Galiana (València, 1961), saxofonista, improvisador, escriptor, compositor, editor i productor discogràfic, és protagonista destacat en l’escena internacional de la lliure improvisació, la creació electroacústica, l’avant-garde jazz, la investigació etno-musicològica i la divulgació de la cultura i les arts des de fa més de tres dècades. És autor de nombrosos llibres, assajos, poemaris i col·laboracions en revistes especialitzades i periòdics, com ara els llibres La libre improvisación musical: fuente inagotable de inteligencia emocional, Tiempo de reverberación. Una aproximación histórica a la música experimental valenciana…, els poemaris Haikus d’estiu i Sons compartits o l’assaig Improvisación Libre. El gran juego de la deriva sonora o Emociones sonoras. De la creación electroacústica, la improvisación libre, al arte sonoro…, entre altres. 

Així mateix, compta amb dues-centes composicions en catàleg i més de cinquanta discos publicats en diversos segells, tant en solitari com en col·laboració amb prestigiosos artistes com ara Agustí Fernández, John Butcher, Wade Matthews, Josu de Solaun, Ramón López, Carlos D. Perales, Avelino Saavedra, Jesús Gallardo, El Pricto, José Manuel Berenguer, Miguel Molina, Gregorio Jiménez, Ruiz del Puerto, Sisco Aparici, Vicent Gómez, Ferran Besalduch, Ricardo Tejero, Íñigo Ibaibarriaga, Mike Cooper, Guillermo Bazzola, Paloma Carrasco, Thomas Bjelkeborn, Adolf Murillo, Gonzalo Biffarella, Bartolomé Ferrando, Víctor Sequí o Joan Gómez Alemany, entre molts altres. La seua obra s’ha donat a conéixer en importants festivals internacionals de Portugal, França, Grècia, Itàlia, Polònia, Suècia, els EUA, la Xina, el Brasil, l’Argentina, Mèxic, Cuba i Espanya. El 2016, funda l’editorial EdictOràlia Llibres i Publicacions i el segell discogràfic Liquen Records, dedicat a les músiques improvisades i experimentals. 

En el camp de la docència, ocupa la Càtedra d’Orquestra i Cor del Conservatori Superior de Música de Castelló (2002-2003), on funda la seua Big Band. També, ha estat professor d’Història i Estètica de la Música al Conservatori Professional de València (2002) i al Conservatori Professional de Cullera (2004-2005), a més d’impartir nombrosos cursos, tallers i seminaris al voltant de la improvisació i altres qüestions musicològiques, artístiques i culturals a l’Argentina, Grècia, Suècia i Espanya.

AVELINO SAAVEDRA

Avelino Saavedra (Santiago de Compostela, 1967), és músic improvisador, percussionista, artista plàstic i performer. De formació musical no acadèmica, ha tocat en grups de diferents estils per dedicar-se els darrers anys gairebé exclusivament a l’experimentació sonora i més concretament a la improvisació lliure. El seu treball sonor recent més personal està centrat en el procés i la manipulació electrònica de la bateria, diversos instruments i objectes, mitjançant pedals d’efectes. 

Ha enregistrat per a segells com Audiotalaia, Oktober Xart, Luscinia Discos, Discordian Records, Liquen Records, Pocketfields, Mala Raça, Elefant Records, Spark i Chiennoir Netlabel. Ha participat en diversos recopilatoris d’art sonor i música experimental i actuat a festivals com Ensems, Off_Hz !, LEM, Nits D’Aielo i Art, Eufònic, Anem Anem, PinPanPun, Xamall X, Acció Mad!, Remor, Poètiques per a una Vida, Vociferi o Arriversos, entre molts altres. 

El seu treball s’ha mostrat en diversos espais oficials com el Centre d’Art Reina Sofia, Palau de la Música de València, IVAM, MUVIM, CCCC, etc., així com a diversos espais no oficials i autogestionats. La seua música s’ha difós en programes de RNE, com Segle XXI, Ars Sonora, La Libélula o Via Límit, així com en mitjans independents com els programes de ràdio Vericuetos, Llums de Tunguska, Ràdio Klara o Ràdio Kras, entre d’altres. Així mateix, ha practicat la performance o l’art d’acció regularment durant gairebé dues dècades, encara que més puntualment en l’actualitat, actuant en diversos festivals i trobades. Finalment, pinta i dibuixa des que té ús de raó, havent produït una obra plàstica considerable.

JOAN GÓMEZ ALEMANY

Joan Gómez Alemany (València, 1990) és compositor, artista visual i escriptor. Comença el Grau en Composició amb Oliver Rappoport (Conservatori del Liceu) i el finalitza amb Clemens Gadenstätter (Kunst Universität Graz). Té un Màster en Composició (KUG) amb Franck Bedrossian i un Màster en Òpera (KUG) amb Gadenstätter. També és graduat en Piano i llicenciat en Belles Arts. Actualment es troba realitzant la seua tesi doctoral a la Universitat Politècnica de València. 

Per ara el seu catàleg consta de més de 60 obres per a orquestra, òpera, ensemble, electroacústica, etc. Les seues composicions han estat encarregades o interpretades a festivals com el Darmstädter Ferienkurse, impuls (Graz), ManiFeste-IRCAM (París), reMusik.org (Sant Petersburg), Mixtur (Barcelona), Ensems (València), COMA (Madrid), Klang (Copenhaguen), Lens Dans Festival (Brussel·les), MPArt Festival (Larisa, Grècia), Mostra Sonora Sueca, Festival Contemporani d’Alacant, Àgora Actual Percussió, etc., i interpretades per músics o ensembles com Arditti, Nikel, Recherche, Multilatérale, Schallfeld, Adapter, Parcours, MCME, Delirium, Synergein Project, Grup Cosmos 21, Container, Aer Duo, IEMA, Szene Instrumental, Alxarq Percussió, BCN216, Shifter i altres. 

La seua música també ha estat estrenada per orquestres com la SWR sota la direcció de Gregor Mayrhofer i la JOGV sota la direcció de Pablo Rus Broseta. El 2022 es va estrenar la seua òpera de cambra (projecte interdisciplinari) Glücklich, die wissen, dass hinter allen Sprachen das Unsägliche steht a l’Òpera de Graz amb el director Leonhard Garms. Publica les seues partitures principalment a l’Universal Edition i per ara la seua música està editada en 8 CDs per a Liquen Records, Viajero Inmóvil Records i IBS Classical. La seua música s’ha escoltat a Alemanya, Àustria, Azerbaidjan, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Grècia, Israel, República Txeca i Rússia, i emesa a les ràdios ORF, SWR, RNE, À Punt FM, Catalunya Ràdio i Radio Círculo de Bellas Artes.

Scroll Up