AMORES GRUP DE PERCUSSIÓ. ‘DREIZEHN’ Stockhausen & Hildegarda. València: LIQUEN RECORDS. DL: V-3438-2017 — LRCD007. PVP: 15€




(gastos de envío incluidos / shipping costs included)
Otros métodos de pago / Other payment methods
Envíos certificados / Registered mail
contact : liquenrecords@liquenrecords.com

DREIZEHN_Stockhausen&Hildegarda_Amores Grup de Percussió

AMORES GRUP DE PERCUSSIÓ publica el seu nou treball discogràfic, ‘DREIZEHN’ Stockhausen&Hildegarda. Editat sota el segell LIQUEN RECORDS, aquest vuitè disc ha comptat amb la participació de les sopranos María García Maciá i Èlia Casanova Martí, a més a més del pianista Víctor Trescolí Sanz.

DREIZEHN Stockhausen&Hildegarda ha estat gravat als estudis Little Canyon entre el 19 i 28 de desembre de 2017 i els seus enginyers d’enregistrament ha estat Fernando Brunet i Luis Martínez; mesclat en Sound Objects per Fernando Brunet; masteritzat a Crossfade Mastering, sent l’enginyer de masterització Enrique Soriano. Disseny gràfic: Pilixip.

  • Amb el patrocini de

Aquest disc posa a dialogar a dues grans potències creatives que re-elaboren la tradició. Una pertanyent a l’avantguarda del segle XX i l’altra, la qual s’ha fet pertànyer a la del segle XII. Les al·lucinades miniatures que il·luminaren els manuscrits de Hildegarda de Bingen (1098-1179) abunden en cosmovisions ordenades on l’univers es descompon en cercles concèntrics poblats de diferents criatures i colors. Una paraula resumeix la complexa visió escatològica hildegardiana: symphonia, polisèmic terme que comprèn les proporcions que regulen l’existència còsmica i, per tant, humana. D’alguna manera, el zodíac (Tierkreis) ve a donar sentit i ordre a l’arquitectura celeste, de la qual se deriven implicacions que poden afectar a la vida de cada ésser humà, punts contingents en l’esdevenir que anomenen Història.

Les vides de Hildegarda de Bingen i Karlheinz de Mödrath transcorregueren, amb vuit segles de diferència, en llocs relativament propers (tot just quaranta kilòmetres de distància separen Bermershein, on va nàixer la futura abadessa, de Darmstadt, seu oficiosa de l’escola homònima inspirada pel compositor). Ambdós foren personatges molt reconeguts en vida. Les seues músiques tenen, malgrat les obvies diferències, alguns patrons similars. Una i altre indagaren obsessivament per a trobar formes pròpies d’expressió, amb implicacions musicals que partien d’un coneixement profund de la tradició (cap dels dos va inventar res), per a re-elaborar-la, creant llenguatges i universos d’expressió molt idiosincràtics i complexos, estudiables en ambdós casos mitjançant els seus texts teòrics o doctrinals. En ambdós casos, l’escriptura suposa un mínim recolzament a l’hora de la interpretació, que necessàriament desborda la capacitat dels signes escrits. Ambdós pensaren la música com una via d’apropament a lo inefable, on lo performatiu, lo gestual, lo col·lectiu, cobraven tanta importància com els neumas o notes en que va ser arreplegat tot allò que podia transcriure’s.

De la unió de l’obra d’ambdós es dóna llum aquest disc: DREIZEHN. Les dotze peces del libèrrim Tierkreis stockhausenià s’escolten entremesclades amb altres de l’abadessa benedictina. Ella va expressar clarament la seua oposició a la teoria que afirmava que era possible predir el futur a partir de l’observació: “és pervers error buscar indicis de rumbs veniders en les estrelles, en el foc, en les aus o en altres criatures semblants”. Cap d’aquests indicis “podran perjudicar-te o ajudar-te” (Scivias, I, 3ª visió, caps. 21 i 27), acord a una antropologia teològica i cristiana. Els astres (O Choruscans lux stellarum, Karitas abundat) no són sinó manifestació i reflex del Creador.

A cap dels dos els hauria desagradat un exercici de gematria per veure que els noms amb els quals se’ls va conèixer sumen, en ambdós casos, 11 lletres. DREIZEHN suma 2 (els protagonistes) a aquest dígit, donant un total de 13 (dreizehn). Per a Stockhausen, creïent en la potència de la sèrie de dotze notes i les seues combinacions infinites, el tretze és la superació del sistema, el retorn al començament. El mateix podríem dir de la mentalitat medieval, en que al simbòlic número 12, simbolitzat en la lucidissima apostolorum turba, se le superposa la figura central de Crist, i els dota de sentit, transcendint-los.

Josemi Lorenzo Arribas (Notes al disc)

Contingut Musical

  1. Karlheinz Stockhausen_TIERKREIS, 12 melodies del Zodíac
    1 Virgo
    2 Libra
    3 Escorpió
    4 Sagitari*
    5 Capricorn
    6 Aquari
    7 Pisces*
    8 Àries*
    9 Taure
    10 Gèminis
    11 Càncer
    12 Leo

Soprano: María García Maciá
*Toy-piano: Víctor Trescolí Sanz

  1. Hildegarda de Bingen
    13 Suite Hildegard
    14 O vos angeli
    15 O igne Spiritus
    16 O cohors milicie floris
    17 O lucidissima apostolorum turba
    18 Karitas Abundat

Soprano: Èlia Casanova Martí
Arranjaments:
13-14 Jesús Salvador Chapi
15 Ángel García
16-17-18 Pau Ballester

Amores Grup de Percussió

AMORES Grup de Percussió

La trajectòria professional d’AMORES Grup de Percussió sempre ha estat unida a la labor de investigació, docent i educativa, creant audicions per a escolars durant els últims 29 anys, i impartint cursos i tallers en diferents institucions acadèmiques nacionals i internacionals.

Entre les seues produccions de 2017 cal destacar les audicions per a escolares dirigides a alumnes de primària i secundària.

  • A COLPS, dirigida per AMORES Grup de Percussió
  • MAMMA ÁFRICA (pròxima estrena curs 2017-2018)

En l’àrea d’organització de festivals i concursos, destaca la creació del Festival PERCUTE, intenció i motivació del qual és la de consolidar professionalment a València una tradició, que ja des de la creació d’AMORES Grup de Percussió fa 29 anys, ha portat el nom de València per tot el món.

El intercanvi amb grups professionals de l’Estat Espanyol, la promoció de joves intèrprets, així com la involucració dels estudiants que actualment se formen en els Conservatoris de la nostra comunitat, aporten una programació on present i futur conviuen amb el propòsit d’oferir al públic de València el panorama més actual i atractiu de la percussió contemporània. Tot al llarg del 2017 es celebrarà la VI Edició del PERCUTE, V Concurs Internacional de Música de Cambra per a Percussió, III Concurs Internacional de Caja Solo y II Concurso Nacional de Caja Solo Junior, que tindrà lloc els dies 2, 3 i 4 de Novembre 2017 en el TAC de Catarroja (València).

Grup seleccionat per a presentar la comunicació A COLPS “Noves eines didàctiques mitjançant la percussió” ROCE Juny-Julilo 2017 Palau de la Música de València.

RESSENYES / REVIEWS / RESEÑAS

Toda música es música contemporánea

Daniel Martínez Babiloni

mundoclasico.com, lunes, 2 de abril de 2018

En las notas de la carpetilla del compacto de Amores, Josemi Lorenzo Arribas acude en varias ocasiones al mencionado diálogo. Los veteranos percusionistas enfrentan la vanguardia histórica con el siglo XII. Tierkreis (zodíaco) de Karlheinz Stockhausen con obras de Hildegard von Bingen incluidas en Symphonia armonie celestium revelationum. Un corpus cuya recuperación iniciaron Christopher Page, Emma Kirkby y Gothic Voices en el celebrado A Feather on the Breath of God (Hyperion, 1985).

Amores vuelve a Tierkreis después de incluir algunas partes, en arreglos diferentes, y piezas inspiradas por Frank Zappa en Blackscore (2010). La estructura de ambos registros es similar: media parte dedicada al alemán, un interludio y otra media parte dedicada al otro autor o autora. El título, Dreizehn (trece), deriva de las once letras que contiene Stokhausen y Hildegardis más ambos protagonistas. Doce son los Apóstoles en el salmo antifonal “O cohors milicie” y en el responsorio “O lucidissima apostolorum turba”. Con Cristo hacen trece. Doce son los signos zodiacales y los elementos seriados por el autor de Gruppen. Uno más supone rebasar el punto de partida tal y como hace Amores.

Los tres músicos del grupo comparten autoría y máxima creatividad en los arreglos. Los llenan de improvisaciones, percusiones étnicas, ritmos poperos, repetitivos o swingueantes, texturas electrónicas y alguna que otra sorpresa tímbrica. En Tierkreis María Macià despliega su amplia gama expresiva como lo hizo hace dos Ensems. Víctor Trescolí colabora en el toy piano, cuyo timbre pequeño y metálico nos lleva a las cajitas de música para las que está pensada la partitura.

Los arcos melismáticos de la Sibila del Rin se elevan, en todos los sentidos, en la voz de Èlia Casanova. Pero antes de llegar a ellos, Chapi firma Suite Hildegard, una vocalise de carácter improvisatorio. Las piezas antiguas contienen referencias a los astros y a las jerarquías celestiales. De ellas habla “O vos angeli”. Las voces graves de los componentes del trío, apoyadas por la electrónica, pronuncian el himno “O igne Spiritu” (arreglo de Ángel García), en el que las láminas describen el crepitar de ese espíritu flamígero. La alternancia entre canto y secciones instrumentales denota el carácter antifonal y responsorial de las piezas. En “Caritas abundat” Pau Ballester hace hablar a las campanas.

Si a las diferentes corrientes de las vanguardias se les aplicó el sufijo ismo. Las propuestas de Música Trobada y Amores se pueden recoger bajo el prefijo híper. En la hipermodernidad todo es híper, valga la redundancia. El punto de encuentro de ambas es la seriedad y el compromiso en abrir vías expresivas que no estén trilladas. El primer conjunto lo hace, junto a Edu Comelles, desde el respeto a la obra, a la partitura, y el segundo desde la libertad más absoluta.