AMORES GRUP DE PERCUSSIÓ. 30 anys (1989-2019)

AMORES GRUP DE PERCUSSIÓ. 30 anys (1989-2019). València: LIQUEN RECORDS. DL: V-2629-2019 — LRCD012. PVP: 15€

Gastos de envío incluidos para España / Shipping costs included for Spain; para el resto del mundo, consulte coste de envío / for the rest of the world, chek shipping cost; otros métodos de pago / other payment methods. Contacto / Contact: liquenrecords@liquenrecords.com

30 anys amb AMORES GRUP DE PERCUSSIÓ (1989-2019)

La música valenciana celebra el 30 aniversari d’una formació clau en l’evolució i posada al dia de la percussió al nostre país. Des dels seus inicis, Amores Grup de Percussió sempre ha apostat per la interpretació de música original i la creació de noves composicions, així com per la formació de futurs intèrprets i l’apropament dels nous llenguatges al públic, sense oblidar la interacció amb altres disciplines escèniques.

Amb l’edició d’aquest CD recopilatori, Amores Grup de Percussió pretén fer una mostra d’aquelles composicions que han marcat la seua trajectòria, incloent tant peces d’autors que van influir en la seua estètica musical com composicions pròpies. En aquest sentit, no podien faltar la música de dos compositors que han estat essencials: John Cage i Llorenç Barber. Junt a ells, el disc recull una selecció d’obres pròpies que han anat definint l’evolució d’Amores com intèrprets, compositors i pedagogs, i que constituixen els títols més representatius i imprescindibles dels seus projectes discogràfics.

En definitiva, 30 anys amb Amores Grup de Percussió és un nou treball que, tot i seguint la inquietud per investigar, crear i imaginar que sempre els ha conduït, està destinat a convertir-se en un document indispensable en la discoteca de qualsevol amant de l’art que vulga conèixer l’evolució de la creació contemporània per a la percussió en el nostre territori. El disc compta amb al·licients únics com la interpretació de Carles Santos al piano del primer i últim moviment de l’emblemàtica obra de John Cage, Amores., títol que posa nom al grup. També les col·laboracions de destacats percussionistes valencians com Miguel Á. Orero, Carles Salvador o José L. Carreres, així com del guitarrista i compositor de Sueca Daniel Flors i les sopranos María Maciá i Èlia Casanova.

Cal assenyalar que Amores Grup de Percussió ha rebut nombrosos premis com ara el Premi Bankia 2019 a la millor formació musical valenciana de caràcter professional; el I Premi al Millor Disc de Repertori Carles Santos a la Música Valenciana pel seu darrer CD, DREIZEHN (Liquen Records, 2017);
Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana a la Millor Música Original per FéNIX (2000), encàrrec de la companyia de dansa de Vicente Sáez; per l’espectacle Tinajas (2003), junt a la companyia Patas Arriba, i per Ubú (2005), junt a Bambalina, Estudio Paco Bascuñán i Jácara Teatre, aquestes dues últimes compostes per J. S. Chapi, qui recentment ha guanyat el Premi a la millor composició musical per Animal de Séquia, encàrrec de la coreògrafa Sol Picó.

  1. Zen-in / vivencias_1998 / Amores Grup de Percussió / 4.54
  2. Amores I Solo for prepared piano / amores_2000 / John Cage / 1.22
  3. Amores II Trio for 9 tom-toms and a pod rattle / amores_2000 / John Cage / 3.09
  4. Amores III Trio for 7 wood blocks / amores_2000 / John Cage / 1.14
  5. Amores IV Solo for prepared piano / amores_2000 / John Cage / 3.32
  6. Third Construction / amores_2000 / John Cage / 11.05
  7. Tinajas / tinajas_2003 / Jesús Salvador Chapi / 8.18
  8. Verge Liliana / amores_llorenç barber_2001 / Llorenç Barber / 6.11
  9. Cuarteto de la muerte / fénix_2004 / Amores Grup de Pecussió / 5.55
  10. Black Page (variació 1) / blackscore_2010 / Frank Zappa / arr. Jesús S. Chapi / 13.41
  11. Tierkreis: V. Gemini / dreizehn_2017 / Karlheinz Stockhausen / arr. Jesús S. Chapi / 2.53
  12. O vos angeli / dreizehn_2017 / Hildegarda de Bingen / arr. Jesús S. Chapi / 9.16

Intèrprets: Pau Ballester, Jesús Salvador Chapi i Ángel García / Amores Grup de Percussió
Col·laboracions: Carles Santos_piano en 2 i 5 • Miguel Ángel Orero_percussió en 6 • Carles Salvador i José Luis Carreres_percussions i Daniel Flors_guitarres en 10 • María García Maciá_soprano en 11 • Èlia Casanova_soprano en 12
Masterització: Fernando Brunet / Little Canyon • Producció: Josep Lluís Galiana • Disseny gràfic: J. Chagall / Gestionarama • Foto: Josep Escuin
© 2019 Amores Grup de Percussió • © 2019 Liquen Records
DL: V-2629-2019 • LRCD012 • liquenrecords.com

Amb el suport de

Col·laboradors

PREMSA

Amores Grup de Percussió: 30 anys (1989-2019). Obras son AMORES

Amores Grup de Percussió: 30 anys (1989-2019). Pau Ballester, Jesús Salvador Chapí, Angel García: percusiones. Colaboran entre otros: Carles Santos, piano; Daniel Flors Guitarras; María García Maciá y Élia Casanova, sopranos. Edita: Liquen Records, Valencia 2019.

Miguel Ángel Pérez Martín_docenotas.com_04/03/2020

¡Y qué obras! Vale que es un disco de recopilación y en ellos se va siempre “a lo seguro”, pero es que solo la nómina de autores te deja boquiabierto: John Cage – de cuya obra, Amores, toma el nombre el grupo- Llorenç Barber, Frank Zappa, Karlheinz Stockhausen y la medieval Hildegarda de Bingen. Además de las contribuciones del propio Grup o alguno de sus miembros, Jesús Salvador Chapí.

El cd escuchado es un “best of…” después de los ocho discos que reseña su web, magnífica por cierto. El comienzo, aparte de Zen-in, del propio Grup compuesta en 1998, está dedicado a John Cage, pensador, micólogo, anarquista y músico revolucionario en el sentido más extenso de la palabra. Ellos pudieron acompañarle en uno de los Festivales de Otoño de Madrid en los 90. Desfilan las IV partes repartidas en piezas para piano preparado – interpretado por Carles Santos– y diversas percusiones, todas en una onda muy oriental, sonoridad de pequeño gamelan y dotadas de una sensibilidad y fluided extraordinarias. A estas piezas le sigue una más extensa, magnífica, del propio Cage Third Construction, que transita multitud de ambientes sonoros y percusivos ayudado por el piano preparado, algo que hace las delicias de los afinadores de pianos. Todas pertenecen al disco Amores del 2000.

Siguen con sonoridad oriental para acometer Tinajas, de Jesús Salvador Chapí, creada para una pieza de danza – algo que siempre ha funcionado muy bien: percusión y danza- con un extenso uso de la tabla india, campanas y flauta. Magnífica sonoridad. La pieza de Llorenç Barber, Verge Lilian, con aires de ensoñación y potente percusión y Cuarteto de la Muerte, del propio grupo, dan preparación y paso a la pieza de rock de vanguardia Black Page (variació 1) de Frank Zappa, con gran despliegue de marimbas, percusiones, batería, guitarra y voces grabadas, kazoos…parafernalia habitual del gran provocador musical que fue este genio de la música popular y de vanguardia.

De Stockhausen nos ofrecen Tierkreis V. Gemini muy en la línea de la anterior de Zappa, con voz incluída. Cierra la pieza de la sabia, santa y compositora emdieval Hildegarda O vos angeli, que nos lleva a otras épocas y otras sonoridades, por la voz y las escalas empleadas.

No he escuchado a esta formación en directo, una pena, tiene pinta de ser un auténtico espectáculo. Muchas fechas en su propia comunidad, algo de lo que me alegro, se pueden centrar en la música y no en la logística del transporte. En agosto en Madrid, a ver si una escapada…

Sencilla y eficaz edición a cargo de Liquen Records que cuenta con el apoyo de las instituciones culturales regionales, rara avis fuera de Cataluña, Euskadi y Madrid. No vendría mal traducir textos al inglés para facilitar la difusión internacional de estos trabajos.

Peticiones: liquenrecords.com…y a disfrutar.

Amores Grup de Percussió 30 anys (1989​-​2019) CD (Liquen Records, 2019)

Enderrock.cat_01/12/2019

La música valenciana celebra el 30 aniversari d’una formació clau en l’evolució i posada al dia de la percussió al nostre país. Des dels seus inicis, Amores Grup de Percussió sempre ha apostat per la interpretació de música original i la creació de noves composicions, així com per la formació de futurs intèrprets i l’apropament dels nous llenguatges al públic, sense oblidar la interacció amb altres disciplines escèniques. Amb l’edició d’aquest CD recopilatori, el grup pretén fer una mostra d’aquelles composicions que han marcat la seua trajectòria, incloent tant peces d’autors que van influir en la seua estètica musical com composicions pròpies. En aquest sentit, no podien faltar la música de dos compositors que han estat essencials: John Cage i Llorenç Barber. Junt a ells, el disc recull una selecció d’obres pròpies que han anat definint l’evolució d’Amores com intèrprets, compositors i pedagogs, i que constituixen els títols més representatius i imprescindibles dels seus projectes discogràfics.

DREIZENH, d’Amores Grup de Percussió, guanya el Premi al millor disc de repertori en els primers Premis Carles Santos de la Música Valenciana

La producció DREIZEHN. Hildegarda & Stockhausen, d’Amores Grup de Percussió ha guanyat el Premi al millor disc de repertori en els primers Premis Carles Santos de la Música Valenciana. El guardó fou lliurat en una cerimonia celebrada al Teatre Principal de Castelló de la Plana, organitzada per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, mitjançant l’Institut Valencià de Cultura. A l’acte, retransmet per À Punt, va assistir el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, que va fer entrega del premi d’honor al fundador d’Al Tall, Vicent Torrent, per la seua trajectòria en el món de la música i la recuperació del patrimoni musical.

Editat sota el segell LIQUEN RECORDS, ‘DREIZEHN’ Stockhausen&Hildegarda és el vuitè disc d’Amores Grup de Percussió i ha comptat amb la participació de les sopranos María García Maciá i Èlia Casanova Martí, a més a més del pianista Víctor Trescolí Sanz.

DREIZEHN Stockhausen&Hildegarda ha estat gravat als estudis Little Canyon entre el 19 i 28 de desembre de 2017 i els seus enginyers d’enregistrament ha estat Fernando Brunet i Luis Martínez; mesclat en Sound Objects per Fernando Brunet; masteritzat a Crossfade Mastering, sent l’enginyer de masterització Enrique Soriano. Disseny gràfic: Pilixip.

Foto: Eva Máñez (Europa Press)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Patrocinat per l’Institut Valencià de Cultura, «aquest disc posa a dialogar a dues grans potències creatives que re-elaboren la tradició. Una pertanyent a l’avantguarda del segle XX i l’altra, la qual s’ha fet pertànyer a la del segle XII. Les al·lucinades miniatures que il·luminaren els manuscrits de Hildegarda de Bingen (1098-1179) abunden en cosmovisions ordenades on l’univers es descompon en cercles concèntrics poblats de diferents criatures i colors. Una paraula resumeix la complexa visió escatològica hildegardiana: symphonia, polisèmic terme que comprèn les proporcions que regulen l’existència còsmica i, per tant, humana. D’alguna manera, el zodíac (Tierkreis) ve a donar sentit i ordre a l’arquitectura celeste, de la qual se deriven implicacions que poden afectar a la vida de cada ésser humà, punts contingents en l’esdevenir que anomenen Història.» (Josemi Lorenzo Arribas)

«Toda música es música contemporánea». DREIZEHN en mundoclásico.com

Toda música es música contemporánea

Daniel Martínez Babiloni

mundoclasico.com, lunes, 2 de abril de 2018

El primer fin de semana de marzo coincidió en Valencia la presentación de dos propuestas cuyo objetivo es establecer un diálogo entre música antigua y contemporánea. La tarde del viernes 9, el consort Música Trobada y el artista sonoro Edu Comelles presentaban Plany en el patio renacentista del Palau de la Generalitat. Un proyecto basado en textos marianos utilizados por Merula, Bach, Scarlatti o Pascual Fuentes. Veinticuatro horas después, Amores Grup de Percussió daba a conocer en el Centre del Carme Dreizehn (Liquen Records, 2017), su octava grabación. En ella empareja a Hildegard von Bingen con Karlheinz Stockhausen. Sendos eventos complementaron las reivindicaciones del Día Internacional de la Mujer.

Aparentemente el punto de partida de ambos trabajos parece ser contrapuesto. El primero nace de la especialización historicista y el segundo de la contemplación contemporánea de lo antiguo. Sin embargo, revisar el pasado en un sentido o en otro es indiferente. Ambos postulados son fruto de un mismo momento. Como Benedetto Croce, podríamos argumentar que toda música es música contemporánea.

A grandes rasgos, el historicismo arrancó en la posguerra con los Harnoncourt y los Leonhardt. Después, las discográficas respaldaron una corriente amparada por la academia. Surgieron estrellas plenamente postmodernas como Jordi Savall, entre tantos otros. Llegado el siglo XXI los caminos se diversifican. Algunos ejemplos: Christina Pluhar y Lucilla Galeazzi; Nordic Affect, un cuarteto femenino islandés, apuesta por la creación desde instrumentos barrocos; Graindelavoix tamiza sus performances con aspectos etnomusicológicos y el guitarrista Enrike Solinís indaga en la esencia de Manuel de Falla con sacabuche, flauta dulce y percusiones étnicas. Es un trabajo publicado por Alia Vox, el sello de Savall, cuyo hijo, Ferran, toca la tiorba como un cantautor. Incluso Tomás Marco compagina electroacústica, voz de contratenor y antiguos autos sacramentales. Y Capella de Ministrers recurre en sus promos a videoclips a modo de making of como las estrellas del pop.

Dreizehn. Stockhausen & Hildegard

DREIZEHNEn las notas de la carpetilla del compacto de Amores, Josemi Lorenzo Arribas acude en varias ocasiones al mencionado diálogo. Los veteranos percusionistas enfrentan la vanguardia histórica con el siglo XII. Tierkreis (zodíaco) de Karlheinz Stockhausen con obras de Hildegard von Bingen incluidas en Symphonia armonie celestium revelationum. Un corpus cuya recuperación iniciaron Christopher Page, Emma Kirkby y Gothic Voices en el celebrado A Feather on the Breath of God (Hyperion, 1985).

Amores vuelve a Tierkreis después de incluir algunas partes, en arreglos diferentes, y piezas inspiradas por Frank Zappa en Blackscore (2010). La estructura de ambos registros es similar: media parte dedicada al alemán, un interludio y otra media parte dedicada al otro autor o autora. El título, Dreizehn (trece), deriva de las once letras que contiene Stokhausen y Hildegardis más ambos protagonistas. Doce son los Apóstoles en el salmo antifonal “O cohors milicie” y en el responsorio “O lucidissima apostolorum turba”. Con Cristo hacen trece. Doce son los signos zodiacales y los elementos seriados por el autor de Gruppen. Uno más supone rebasar el punto de partida tal y como hace Amores.

Los tres músicos del grupo comparten autoría y máxima creatividad en los arreglos. Los llenan de improvisaciones, percusiones étnicas, ritmos poperos, repetitivos o swingueantes, texturas electrónicas y alguna que otra sorpresa tímbrica. En Tierkreis María Macià despliega su amplia gama expresiva como lo hizo hace dos Ensems. Víctor Trescolí colabora en el toy piano, cuyo timbre pequeño y metálico nos lleva a las cajitas de música para las que está pensada la partitura.

Los arcos melismáticos de la Sibila del Rin se elevan, en todos los sentidos, en la voz de Èlia Casanova. Pero antes de llegar a ellos, Chapi firma Suite Hildegard, una vocalise de carácter improvisatorio. Las piezas antiguas contienen referencias a los astros y a las jerarquías celestiales. De ellas habla “O vos angeli”. Las voces graves de los componentes del trío, apoyadas por la electrónica, pronuncian el himno “O igne Spiritu” (arreglo de Ángel García), en el que las láminas describen el crepitar de ese espíritu flamígero. La alternancia entre canto y secciones instrumentales denota el carácter antifonal y responsorial de las piezas. En “Caritas abundat” Pau Ballester hace hablar a las campanas.

Si a las diferentes corrientes de las vanguardias se les aplicó el sufijo ismo. Las propuestas de Música Trobada y Amores se pueden recoger bajo el prefijo híper. En la hipermodernidad todo es híper, valga la redundancia. El punto de encuentro de ambas es la seriedad y el compromiso en abrir vías expresivas que no estén trilladas. El primer conjunto lo hace, junto a Edu Comelles, desde el respeto a la obra, a la partitura, y el segundo desde la libertad más absoluta.

AMORES GRUP DE PERCUSSIÓ. ‘DREIZEHN’ Stockhausen & Hildegarda

AMORES GRUP DE PERCUSSIÓ. ‘DREIZEHN’ Stockhausen & Hildegarda. València: LIQUEN RECORDS. DL: V-3438-2017 — LRCD007. PVP: 15€

Premi al millor disc de repertori en els primers Premis Carles Santos de la Música Valenciana 2018




Gastos de envío incluidos para España / Shipping costs included for Spain; para el resto del mundo, consulte coste de envío / for the rest of the world, chek shipping cost; otros métodos de pago / other payment methods. Contacto / Contact: liquenrecords@liquenrecords.com

DREIZEHN_Stockhausen&Hildegarda_Amores Grup de Percussió

AMORES GRUP DE PERCUSSIÓ publica el seu nou treball discogràfic, ‘DREIZEHN’ Stockhausen&Hildegarda. Editat sota el segell LIQUEN RECORDS, aquest vuitè disc ha comptat amb la participació de les sopranos María García Maciá i Èlia Casanova Martí, a més a més del pianista Víctor Trescolí Sanz.

DREIZEHN Stockhausen&Hildegarda ha estat gravat als estudis Little Canyon entre el 19 i 28 de desembre de 2017 i els seus enginyers d’enregistrament ha estat Fernando Brunet i Luis Martínez; mesclat en Sound Objects per Fernando Brunet; masteritzat a Crossfade Mastering, sent l’enginyer de masterització Enrique Soriano. Disseny gràfic: Pilixip.

Amb el patrocini de

Aquest disc posa a dialogar a dues grans potències creatives que re-elaboren la tradició. Una pertanyent a l’avantguarda del segle XX i l’altra, la qual s’ha fet pertànyer a la del segle XII. Les al·lucinades miniatures que il·luminaren els manuscrits de Hildegarda de Bingen (1098-1179) abunden en cosmovisions ordenades on l’univers es descompon en cercles concèntrics poblats de diferents criatures i colors. Una paraula resumeix la complexa visió escatològica hildegardiana: symphonia, polisèmic terme que comprèn les proporcions que regulen l’existència còsmica i, per tant, humana. D’alguna manera, el zodíac (Tierkreis) ve a donar sentit i ordre a l’arquitectura celeste, de la qual se deriven implicacions que poden afectar a la vida de cada ésser humà, punts contingents en l’esdevenir que anomenen Història.

Les vides de Hildegarda de Bingen i Karlheinz de Mödrath transcorregueren, amb vuit segles de diferència, en llocs relativament propers (tot just quaranta kilòmetres de distància separen Bermershein, on va nàixer la futura abadessa, de Darmstadt, seu oficiosa de l’escola homònima inspirada pel compositor). Ambdós foren personatges molt reconeguts en vida. Les seues músiques tenen, malgrat les obvies diferències, alguns patrons similars. Una i altre indagaren obsessivament per a trobar formes pròpies d’expressió, amb implicacions musicals que partien d’un coneixement profund de la tradició (cap dels dos va inventar res), per a re-elaborar-la, creant llenguatges i universos d’expressió molt idiosincràtics i complexos, estudiables en ambdós casos mitjançant els seus texts teòrics o doctrinals. En ambdós casos, l’escriptura suposa un mínim recolzament a l’hora de la interpretació, que necessàriament desborda la capacitat dels signes escrits. Ambdós pensaren la música com una via d’apropament a lo inefable, on lo performatiu, lo gestual, lo col·lectiu, cobraven tanta importància com els neumas o notes en que va ser arreplegat tot allò que podia transcriure’s.

De la unió de l’obra d’ambdós es dóna llum aquest disc: DREIZEHN. Les dotze peces del libèrrim Tierkreis stockhausenià s’escolten entremesclades amb altres de l’abadessa benedictina. Ella va expressar clarament la seua oposició a la teoria que afirmava que era possible predir el futur a partir de l’observació: “és pervers error buscar indicis de rumbs veniders en les estrelles, en el foc, en les aus o en altres criatures semblants”. Cap d’aquests indicis “podran perjudicar-te o ajudar-te” (Scivias, I, 3ª visió, caps. 21 i 27), acord a una antropologia teològica i cristiana. Els astres (O Choruscans lux stellarum, Karitas abundat) no són sinó manifestació i reflex del Creador.

A cap dels dos els hauria desagradat un exercici de gematria per veure que els noms amb els quals se’ls va conèixer sumen, en ambdós casos, 11 lletres. DREIZEHN suma 2 (els protagonistes) a aquest dígit, donant un total de 13 (dreizehn). Per a Stockhausen, creïent en la potència de la sèrie de dotze notes i les seues combinacions infinites, el tretze és la superació del sistema, el retorn al començament. El mateix podríem dir de la mentalitat medieval, en que al simbòlic número 12, simbolitzat en la lucidissima apostolorum turba, se le superposa la figura central de Crist, i els dota de sentit, transcendint-los.

Josemi Lorenzo Arribas (Notes al disc)

Contingut Musical

  1. Karlheinz Stockhausen_TIERKREIS, 12 melodies del Zodíac
    1 Virgo
    2 Libra
    3 Escorpió
    4 Sagitari*
    5 Capricorn
    6 Aquari
    7 Pisces*
    8 Àries*
    9 Taure
    10 Gèminis
    11 Càncer
    12 Leo

Soprano: María García Maciá
*Toy-piano: Víctor Trescolí Sanz

  1. Hildegarda de Bingen
    13 Suite Hildegard
    14 O vos angeli
    15 O igne Spiritus
    16 O cohors milicie floris
    17 O lucidissima apostolorum turba
    18 Karitas Abundat

Soprano: Èlia Casanova Martí
Arranjaments:
13-14 Jesús Salvador Chapi
15 Ángel García
16-17-18 Pau Ballester

Amores Grup de Percussió

AMORES Grup de Percussió

La trajectòria professional d’AMORES Grup de Percussió sempre ha estat unida a la labor de investigació, docent i educativa, creant audicions per a escolars durant els últims 29 anys, i impartint cursos i tallers en diferents institucions acadèmiques nacionals i internacionals.

Entre les seues produccions de 2017 cal destacar les audicions per a escolares dirigides a alumnes de primària i secundària.

  • A COLPS, dirigida per AMORES Grup de Percussió
  • MAMMA ÁFRICA (pròxima estrena curs 2017-2018)

En l’àrea d’organització de festivals i concursos, destaca la creació del Festival PERCUTE, intenció i motivació del qual és la de consolidar professionalment a València una tradició, que ja des de la creació d’AMORES Grup de Percussió fa 29 anys, ha portat el nom de València per tot el món.

El intercanvi amb grups professionals de l’Estat Espanyol, la promoció de joves intèrprets, així com la involucració dels estudiants que actualment se formen en els Conservatoris de la nostra comunitat, aporten una programació on present i futur conviuen amb el propòsit d’oferir al públic de València el panorama més actual i atractiu de la percussió contemporània. Tot al llarg del 2017 es celebrarà la VI Edició del PERCUTE, V Concurs Internacional de Música de Cambra per a Percussió, III Concurs Internacional de Caja Solo y II Concurso Nacional de Caja Solo Junior, que tindrà lloc els dies 2, 3 i 4 de Novembre 2017 en el TAC de Catarroja (València).

Grup seleccionat per a presentar la comunicació A COLPS «Noves eines didàctiques mitjançant la percussió» ROCE Juny-Julilo 2017 Palau de la Música de València.

RESSENYES / REVIEWS / RESEÑAS

Toda música es música contemporánea

Daniel Martínez Babiloni

mundoclasico.com, lunes, 2 de abril de 2018

En las notas de la carpetilla del compacto de Amores, Josemi Lorenzo Arribas acude en varias ocasiones al mencionado diálogo. Los veteranos percusionistas enfrentan la vanguardia histórica con el siglo XII. Tierkreis (zodíaco) de Karlheinz Stockhausen con obras de Hildegard von Bingen incluidas en Symphonia armonie celestium revelationum. Un corpus cuya recuperación iniciaron Christopher Page, Emma Kirkby y Gothic Voices en el celebrado A Feather on the Breath of God (Hyperion, 1985).

Amores vuelve a Tierkreis después de incluir algunas partes, en arreglos diferentes, y piezas inspiradas por Frank Zappa en Blackscore (2010). La estructura de ambos registros es similar: media parte dedicada al alemán, un interludio y otra media parte dedicada al otro autor o autora. El título, Dreizehn (trece), deriva de las once letras que contiene Stokhausen y Hildegardis más ambos protagonistas. Doce son los Apóstoles en el salmo antifonal “O cohors milicie” y en el responsorio “O lucidissima apostolorum turba”. Con Cristo hacen trece. Doce son los signos zodiacales y los elementos seriados por el autor de Gruppen. Uno más supone rebasar el punto de partida tal y como hace Amores.

Los tres músicos del grupo comparten autoría y máxima creatividad en los arreglos. Los llenan de improvisaciones, percusiones étnicas, ritmos poperos, repetitivos o swingueantes, texturas electrónicas y alguna que otra sorpresa tímbrica. En Tierkreis María Macià despliega su amplia gama expresiva como lo hizo hace dos Ensems. Víctor Trescolí colabora en el toy piano, cuyo timbre pequeño y metálico nos lleva a las cajitas de música para las que está pensada la partitura.

Los arcos melismáticos de la Sibila del Rin se elevan, en todos los sentidos, en la voz de Èlia Casanova. Pero antes de llegar a ellos, Chapi firma Suite Hildegard, una vocalise de carácter improvisatorio. Las piezas antiguas contienen referencias a los astros y a las jerarquías celestiales. De ellas habla “O vos angeli”. Las voces graves de los componentes del trío, apoyadas por la electrónica, pronuncian el himno “O igne Spiritu” (arreglo de Ángel García), en el que las láminas describen el crepitar de ese espíritu flamígero. La alternancia entre canto y secciones instrumentales denota el carácter antifonal y responsorial de las piezas. En “Caritas abundat” Pau Ballester hace hablar a las campanas.

Si a las diferentes corrientes de las vanguardias se les aplicó el sufijo ismo. Las propuestas de Música Trobada y Amores se pueden recoger bajo el prefijo híper. En la hipermodernidad todo es híper, valga la redundancia. El punto de encuentro de ambas es la seriedad y el compromiso en abrir vías expresivas que no estén trilladas. El primer conjunto lo hace, junto a Edu Comelles, desde el respeto a la obra, a la partitura, y el segundo desde la libertad más absoluta.

Scroll Up