Piano Sounds (1983-2020). Obra pianística del compositor Emilio Calandín. Antonio Morant Albelda, Bartomeu Jaume & Diego Fernández Magdaleno. València: LIQUEN RECORDS. DL: V-2682-2020 — LRCD015. PVP: 15€

Gastos de envío incluidos para España / Shipping costs included for Spain; para el resto del mundo, consulte coste de envío / for the rest of the world, chek shipping cost; otros métodos de pago / other payment methods. Contacto / Contact: liquenrecords@liquenrecords.com

PIANO SOUNDS

Bartomeu Jaume, Diego Fernández Magdaleno i Antonio Moral Albelda interpreten la integral de l’obra per a piano del compositor valencià Emilio Calandín

PIANO SOUNDS (1983-2020) és un CD monogràfic on es recull l’obra integral per a piano d’un dels compositors valencians més significatius de les últimes dècades. Emilio Calandín Hernández (València, 1958) és un músic amb una llarga trajectòria artística i constitueix, sens dubte, un referent en l’àmbit musical contemporani espanyol.

Les obres per a piano sol recopilades en PIANO SOUNDS abasten un arc temporal de quasi 40 anys de producció. Des del seu primerenc Preludi de 1983 fins a la partitura més recent del seu catàleg, Fuga sobre el nom de Francisco Llácer Pla (2020), es pot apreciar l’evolució tant tècnica com estètica d’aquest compositor, així com els diferents estímuls que han motivat obres molt diferents entre sí. En totes elles s’aprecia un vertader interès per enriquir la creació pianística actual.

Aquest projecte, a més de mostrar la contribució d’Emilio Calandín a la creació pianística valenciana, reuneix a tres intèrprets que, encara que procedents de diferents generacions, compten amb una àmplia i contrastada trajectòria artística internacional. Els pianistes Bartomeu Jaume (Llucmajor, Mallorca, 1957), Diego Fernández Magdaleno (Medina de Rioseco, Valladolid, 1971) i Antonio Morant Albelda (València, 1991) aborden amb absoluta solvència interpretativa aquesta imprescindible integral pianística, contribuint a una millor comprensió dels darrers quaranta anys del pianisme contemporani valencià.

Cal assenyalar que les composicions interpretades per Bartomeu Jaume —Voci del fiume i Acróstico— i per Diego Fernández Magdaleno ­—Preludi— foren enregistrades en concert. Es tracta, doncs, de gravacions històriques que han estat rescatades per a l’edició d’aquest disc. La resta de composicions, interpretades pel jove pianista valencià Antonio Morant Albelda, han estat enregistrades al Laboratori de Electroacústica del Conservatori Superior de València durant el mes de novembre de 2020.

CRèDiTs_

Intèrprets: Antonio Morant Albelda (pistes 2, 5, 6 i 7), Bartomeu Jaume (pistes 3 i 4) i Diego Fernández Magdaleno (pista 1).
Gravació i mescles: Paz Guillén Martín i Ximo Calatayud Buñuel.
Masterització: Enrique Soriano / Crossfade Mastering
Producció: Josep Lluís Galiana.
Obra portada: Victoria Cano.
Disseny gràfic: J. Chagall / Gestionarama
© Emilio Calandín
© 2020 Liquen Records
Depòsit Legal: V-2682-2020 · LRCD015 · liquenrecords.com

Amb el suport de
i la col·laboració de

TRaCkLiST_

1. PRELUDI, RIFLESSI E TRASPARENZE (1983, rev. 2016)_3:06

2. RICERCARE (1989)_5:36

3. VOCI DEL FIUME (1993)_8:47

4. ACRÓSTICO (1995)_15:25

TRES NAIPES DEL I CHING (2008)

5. I. Ch’ien (lo creativo)_2:43

6. II. Kuan (la contemplación)_3:28

7. III. Sung (el conflicto)_1:5

8. EPITAFIO (2009)_3:34

9. FUGA (2020)_2:08

De les obres

La primera obra amb què ens trobem, el Preludi de 1983 data de l’època d’estudiant del compositor, qui realitza en ella un homenatge al compositor francès Erik Satie i més concretament a les seues Gymnopedie. Està dedicada al pianista i pedagog valencià Vicente Roncero, qui la va estrenar en la Societat Coral El Micalet, de València. Més tard, Calandín va reutilitzar aquesta obra amb un nou nom com a Preludi, Riflessi e trasparenze per a acompanyar a les exposicions pictòriques de la pintora romana Germana Galdi.

El Ricercare, compost en 1989, està dedicada al seu mestre Francisco Llácer Pla i en ella Calandín comença a explorar el món aleatori, la superposició de blocs i l’elasticitat de l’aleatorietat controlada en una cerca de la “quasi” improvisació per part de l’intèrpret. L’obra fou encàrrec del compositor Ramón Ramos i va ser estrenada a la sala del Club Diario Llevant de València pel pianista Miguel Álvarez Argudo.

Voci del fiume, de 1993, va ser un encàrrec del pianista Miguel Álvarez Argudo, qui va ser l’encarregat d’estrenar-la en el Palau de la Música de València dins del Festival ENSEMS. En aquesta partitura, el compositor continua utilitzant procediments aleatoris sempre a la recerca de potenciar la participació de l’intèrpret en el procés creatiu. L’obra troba la seua inspiració en el llibre d’Hermann Hesse, Siddharta, i en la sèrie d’harmònics naturals sobre 5 notes: mi, sol, do, fa i si.

En Acróstico, dos Renga amb dedicatòria, de 1995, Calandín posa en pràctica per primera vegada una tècnica per a generar els materials que després utilitzarà sovint, com després comprovarem. Encàrrec del pianista xilè Humberto Quagliata, està basada en la poesia japonesa o haiku, i aquesta “poesia del flaix” serveix d’articulació formal a cada peça amb el seu sistema d’organització de les síl·labes: 5, 5, 7; 5, 7, 5; 7, 5, 5. Les notes musicals que componen l’obra sorgeixen de la traducció de les lletres dels diferents haikus a notes musicals. L’obra la va estrenar Miguel Álvarez Argudo en el Festival Internacional de Música d’Alacant.

Des de la composició d’Acròstic, en 1995, i la següent obra per a piano, Tres naipes del I Ching, de 2008, s’aprecia que passen uns quants anys en què Calandín es dedica a compondre per a altres formacions o instruments solistes. Obra encàrrec de l’Institut Valencià de la Música per al Concurs Internacional de Piano José Iturbi, presenta una elevada complexitat tècnica i interpretativa, sent estrenada per la pianista russa Ksenia Dyachenco a la sala de la SGAE de València.

Epitafi, Raó i Desencantament, de 2009, va ser un encàrrec del pianista Diego Fernández Magdaleno per a homenatjar el músic i intel·lectual espanyol Ramón Barce, qui va desaparèixer el 2008. Com en Acròstic, tots els materials tant rítmics com melòdics i harmònics sorgeixen del nom de l’homenatjat. La va estrenar Fernández Magdaleno a l’Auditori de Música de Madrid.

L’última peça que fins al moment de realitzar aquest projecte ha compost Emilio Calandín per a piano és Fuga sobre el nom de Francisco Llácer Pla (2020). Es tracta d’una revisió pianística de la fuga per a guitarra que apareix en la seua obra Ressonàncies, tres murals sonants, encàrrec de CulturArts (Generalitat Valenciana) per a commemorar el centenari d’uns dels compositors valencians més importants i, en aquell temps, mestre de Calandín: Francisco Llácer Pla. Dedicada a aquest compositor clau per a la història de la música valenciana del segle XX, tot el material de la fuga: subjecte, resposta, contrasubjecte…, així com totes les veus lliures estan extretes del nom del músic homenatjat, traduint les lletres a notes musicals, com ja va fer en Acròstic o Epitafi. Aquesta obra encara es troba sense estrenar en públic, perquè va ser composta durant el període de confinament com a conseqüència de la pandèmia provocada pel COVID 19.

Antonio Morant Albelda, Emilio Calandín, Diego Fernández Magdaleno i Bartomeu Jaume.

Biografies

BARTOMEU JAUME. Nascut a Llucmajor (Mallorca) el 1957, està en possessió dels premis Unió Musical Espanyola (València, 1982), López Chavarri (València, 1982) i Yamaha a Espanya (Madrid, 1982). Ha tocat en escenaris d’Espanya, França, Romania, Itàlia, els Estats Units, Portugal, Anglaterra, Alemanya i diferents països de Sud-Amèrica. El seu repertori és molt extens, abastant des del classicisme fins a la música de nova creació, a la qual sempre ha tingut present en els seus programes. Desenvolupa una labor intensa no sols com a solista sinó com a membre de grups de cambra de diferents formacions. En el seu haver compta amb més d’una vintena de CD, on cal destacar les integrals de Fernando Remacha, Vicente Asencio o José Báguena Soler. Ha sigut professor dels cursos internacionals de Bunyol, Morella i Santanyí. Membre del jurat dels concursos internacionals de Carlet, Xàtiva i Capdepera. Col·laborador habitual de solistes, destaquen, entre d’altres, Ivry Gitlis, Agustín León Lara, Isabel Rey, Itxaro Mentxaka, Joan E. Lluna, etc. En l’àmbit acadèmic, és Doctor per la Universitat de València, Catedràtic del Conservatori Superior de València, professor convidat del Conservatori Superior de les Illes Balears i Acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

DIEGO FERNÁNDEZ MAGDALENO. Va nàixer a Medina de Rioseco el 1971. Actualment, és professor del Conservatori de Música de Valladolid, del qual va ser director durant quatre anys, i membre de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de la Puríssima Concepción, en la qual va ingressar amb un discurs centrat en la música espanyola actual. Al novembre de 2010 li va ser concedit el Premi Nacional de Música. Diversos són els vessants que es desenvolupen en la trajectòria musical del pianista Diego Fernández Magdaleno, però totes conflueixen en la seua permanent dedicació a la música espanyola contemporània, sent en l’actualitat una indubtable referència interpretativa i un estímul constant per a la composició de noves obres que augmenten el patrimoni musical del nostre país.

Fernández Magdaleno ha protagonitzat més de 300 estrenes absolutes de música espanyola per a piano de més de setanta compositors. A més, ha rescatat nombroses partitures d’autors espanyols oblidats injustament, presentant integrals de músics com Félix-Antonio, Enrique Villalba, Jacinto Ruiz Manzanares, etc.

És autor de Creació Musical Contemporània. El compositor Pedro Aizpurua (1999), El compositor Félix Antonio (2001), Duo Frechilla-Zuloaga (2003), El piano en l’obra de Josep Soler (2009), a més d’obres com El temps incinerat (2005), Llibre de la por (2006) i Raó i desencantament (2008).

Ha realitzat enregistraments per a Ràdio Nacional d’Espanya (Ràdio 1, Ràdio Clàssica, Ràdio 5…), France Musique, RAI, BBC, Antena 3 i Televisió Espanyola, i ha enregistrat música de Aizpurua, García Álvarez, Grèbol i Soler.

Diego Fernández Magdaleno ha sigut guardonat en nombroses ocasions, entre les quals cal citar: Premio Racimo de Música de la Fundació Serrada (2009), Membre d’Honor d’EPTA-Espanya (2009), Premio «Un diez para diez» (2011), Premio Servir de Rotary (2012), Hijo Predilecto de Medina de Rioseco (2013)…

ANTONIO MORANT ALBELDA. Nascut a la ciutat de València el 1991, inicia els seus estudis musicals als sis anys sota la direcció de Jorge Blom-Dahl i, posteriorment, amb Carlos Apellániz i Juana Blanco. En 2013, finalitza els seus estudis superiors amb les més altes qualificacions en el Conservatori Superior de Música Salvador Seguí, de Castelló, amb el concertista venecià Brenno Ambrosini, mentor d’Antonio des de llavors i qui ha seguit la seua formació directament fins al dia de hui. En 2015, es gradua en Història i Ciències de la Música (Musicologia) en la Universitat de La Rioja, i en 2018 finalitza els seus estudis de Pedagogia del Piano, així com Màster en Interpretació i Investigació per la Valencian International University (VIU). Des de 2016, exerceix com a professor de repertori amb piano en el Conservatori Superior de Música de Castelló, i en l’actualitat imparteix al seu torn, piano i piano i orquestra.

Durant cinc anys, Moral Albelda es forma en la Universitat de Música Frederic Chopin, de Varsòvia (Polònia), amb el concertista Piotr Paleczny i la seua assistenta Karolina Nadolska, realitzant els seus estudis de Màster i Postgrau. P. Paleczny, guardonat en el prestigiós Concurs Chopin de Varsòvia i el qual va estar en contacte amb A. Rubinstein i W. Lutoslabski, ha influït altament en la personalitat artística d’Antonio.

Ha participat en diversos cursos de perfeccionament musical de piano i rebut consells de professors de la talla de Joaquín Soriano, Oxana Yablonskaya, France Clidat, Eugen Indjic, Jorge Luís Prats, Igor Cognolato, Ludmil Angelov, Graham Jackson, Carles Marín, Claudio Martínez-Mehner, entre altres, així com en diversos festivals de música i realitzat nombrosos concerts i recitals, actuant en sales a Espanya, Itàlia, Alemanya, Polònia, Sèrbia, Holanda, entre altres. En l’àmbit cambrístic, destaquen les seues actuacions al costat de solistes internacionals, com el trompetista Serguei Nakariakov, el clarinetista Enrique Pérez o la pianista Ksenia Dyachenko.

Guardonat en nombrosos concursos com ara el Concurs de Piano Mestre Serrano (edicions X, XI, XIV, XVII, XXX), Concurs Internacional Rotary-Rotarac (Palma), Concurs Internacional de Piano Ars Nova —premio Paolo Spincich (Trieste, Itàlia), Concurs d’Interpretació Musical L’Arjau (Barcelona), Concurs Ciutat de Llíria, Concurs Ciutat de Xàtiva, Concurs de Sevilla Julio García Casas, Concurs Internacional Esteban Sánchez (Càceres), Concurs Internacional de Piano Alfred Schnittke (Hamburg), entre altres.

Algunes dels seus enregistraments s’han pogut escoltar en F Ràdio València o TV3. El compositor Juan Bautista Meseguer li va dedicar, el 2015, la seua tercera sonata per a piano.

EMILIO CALANDÍN HERNÁNDEZ. Nascut a la ciutat de València el 20 de desembre de 1958 en una família amb tradició artística: el seu avi patern fou escultor i pintor contemporani de Sorolla i Benlliure; el seu pare actor professional, director de teatre i professor d’art dramàtic i declamació; la seua mare pianista, actriu i professora de solfeig.

Precisament amb la seua mare comença els estudis de música en la Societat coral El Micalet, de València on cursa el grau elemental de guitarra. Posteriorment cursa grau mitjà de guitarra en el Conservatori de València. Els graus mitjà i superior de composició els estudia en els conservatoris de València, Alacant, Carcaixent i Meliana.

Ha obtingut diverses beques entre les quals cal destacar la rebuda pel Ministeri d’Afers exteriors per a residir en l’Acadèmia d’Espanya a Roma (Itàlia) durant el curs acadèmic 1997-1998.

Paral·lelament, als seus estudis oficials de música rep classes d’harmonia, composició i anàlisi dels compositors valencians José Báguena Soler i Francisco Llácer *Plá. La seua relació amb aquest últim és fonamental per a la seua posterior orientació estètica.

Al llarg de la seua carrera, ha tingut contacte amb els compositors Cristóbal Halffter, Luis de Pablo, Carmelo Bernaola, Tomás Marco o Helmut Lachenmann, entre altres.

En l’actualitat, compta amb un catàleg que supera les 80 obres per a diverses formacions (es pot consultar en la web de l’autor en: www.emiliocalandin.com). La seua activitat professional es desenvolupa en la càtedra de Composició del Conservatori Superior de Música de Castelló. En 2017, obté la distinció de Doctor en Música per la Universitat Politècnica de València. Publica el seu llibre Compromís amb la modernitat. Obra i estètica musical de Francisco Llácer Pla, editat per l’editorial valenciana EdictOràlia Llibres i Publicacions.